Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre del Bisbe Bernat de Pau (+1457)

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
307
CRONOLOGIA
1457
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
escultura
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
tallat, esculpit, cisellat
MATERIALS UTILITZATS
alabastre
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Retrat, figures bíbliques i grup de figures humanes
DESCRIPCIÓ
El conjunt escultòric consta de tres cossos sobreposats: el més baix representa dos personatges que mantenen obert un gran llibre on està escrita la biografia del difunt. A cada costat dos àngels tenen l'escut nobiliari del bisbe que porta en el camper d'argent un paó d'atzur i la mitra en la part superior d’aquest. En el cos central hi ha una renglera d'estàtues de fina execució entre elles l’orant, tres sants i la Verge en el centre flanquejada per ambdós costats per dues figures; sobre d’aquestes una franja està decorada amb figures en relleu. Al nivell superior hi podem observar encara in situ cinc figures orants que vetllen el cos del difunt, representat en una impressionant estàtua jacent portant la mitra. Al damunt de tot, uns àngels s'emporten l'ànima del personatge. Un dosser finíssim calat cobricela tot el mausoleu, en la seva zona interior està decorat per cercles que contenen figures, sumant un total de deu cercles formant dues franges de cinc. L'epitafi, escrit en el llibre obert del cos inferior, consta de 38 versos llatins acabats en rima assonant a la manera dels versos lleonins. Traduïts al català diuen: "En aquest sepulcre/jau reclòs amb marbre/el doctor de Pau/il•lustre pel llinatge./Presidí la seu/ vint-i-dos anys/com a pastor pietós,/clement i molt benigne./Les obres proclamaran sempre/les grans coses que féu./En honor de sant Pau/construí la capella/l'elogi de la qual/reservem a l'espectador./Amb dos beneficis/dotà aquesta formosa (capella)./La doble remuneració de la festa/l'estengué a les vespres./Pel dia de la mort/establí un aniversari/com quasi cap altre/en aquest temple no s'ha vist./Que tothom contempli/en dies de gran festa/l'altar major que ell enriquí/amb pal•li, capes i casulles/i draps teixits d'or;/ i si(més) hagués viscut,/majors donatius hauria fet./Anà a la mort/el dia vint-i-sis/del mes de març/l'any cinquanta set/després del quatre cents/de l'any mil del Senyor./Prenguin Crist per ell/els admiradors. "
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Hoc in sepulcro conclusus marmore iacet Doctor de Pauo Bernardus genere clarus Sedi bis denis et binis praefuit annis Ut pastor pius, clemens et valde benignus. Hic quanta fecit fabuntur opera semper In sancti Pauli capellam struxit honorem Quam comendandam remittimus aspicienti Hanc pulcram binis beneficiis predotavit Duplam in festo ac vesperis acomodavit Ad mortis diem aniversarium egit Quo vix est ullum hac in ecclesia visum Altare maius quo pallio magnificavit Capa casullis et pannis auro depictis Attendant cuncta dum dantur maxima festa Qui si vixisset maiora quoque dedisset Obivit mortem die vicesimo sexto De mense marci anno L.mo septimo post quadringenum millenum Domini annum Orent ad Christum pro ipso prospicientes. Transcriví el text Pontich, Repertori, III, 1890v. Ed. VL XIV, 42. Jau tancat en marbre en aquest sepulcre el doctor Bernat de Pau, noble per nissaga, que presidí la seu, com a pastor pietós, clement i benigne, durant vint-i-dos anys. Les moltes obres que féu parlen d’ell; bastí una capella a honor de Sant Pau, de la qual deixem la lloança als qui la contemplen; en dotà la bellesa amb dos beneficis, duplicà la porció de la festa, les vespres i l’aniversari de la mort de tal manera que no s’havia fet en aquesta església; ennoblí l’altar major amb un pal·li, capa, casulles i draps teixits amb or; cal esperar les majors festes per contemplar-ho, i si més hagues viscut, més hauria donat. Morí el dia 26 del mes de març de l’any 57 després del 1400 del Senyor. Preguin per ell a Crist els que ho contemplen.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut nobiliari de Pau, part o cos baix del mausoleu Escut quadrilong apuntat. D’argent, un paó d’atzur. Timbrat d’una mitra amb ínfules i dos àngels fent la funció de tinents.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
Identificació per font
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Regular. Caldria restaurar, netejar i consolidar.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-BASTARDES, R. (Dir.) Guía de Museos de Cataluña. Barcelona: Ediciones Península, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1999. -CLARA, J. Introducció a la Història de Girona. Col. Històries locals, núm. 1, Sant Cugat del Vallès: Edicions Del Pèl, 1983. p.69. -CLARA, J. Introducció a la Història de Girona. 3ª ed., col. Quaderns de les Sivelles. Girona: CCG Edicions, 2004. p.55. -FONT, L. Gerona. La Catedral y el Museo Diocesano. Girona: Ed. Carlomagno, 1952, p. 26 -MARQUÈS, J. "La capella de la Catedral dedicaca a Sant Hornorat", Informe, Diari de Girona, 27 de gener de 1988 -MARQUÈS, J. "El mausoleu del bisbe Bernat de Pau", Informe, Diari de Girona, 10 de febrer de 1988 -PALOL, P. de. Gerona Monumental. Madrid, 1955, p. 80 -PLA, J. Gerona. Historia-monumentos tradicionales-cultura. Girona: Oficina Técnica Muicipal, 1966. -PRATS, LL. “El sepulcro de Bernat de Pau, obispo de Girona (1436-1457)“, dins d’Annals, vol. 33, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1994, p. 453-479. -SOBREQUÈS, S. Guia de Girona. Barcelona: Teide, sd. -ACG. AC, Vol. 106, Full 103. [30 gener 1929] i Doc. 333 -ACG. AC, Vol. 110, Full 23. [1 juny 1946] -ACG. AC, Vol. 111, Full 36v. [2 maig 1952] -ACG. AC, Vol. 112, Full 52. [17 sembre 1956]. -ACG. AC, Vol. 115, Full 5r. [1 juny 1971] -ALCOLEA, S. (Dir.) Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte. Vol. VIII. Madrid: Plus-Ultra, 1956. -ÁZCARATE, J. M. Arte gótico en España. Madrid, 1990. -BARRAL, X. (Dir.) L’Art de Catalunya (Ars Cataloniae). Barcelona: L’Isard, 1998. vol. VI, p. 310-311. -BARRAL, X. (Dir.) L’Art de Catalunya (Ars Cataloniae). Barcelona: L’Isard, 1998. vol. XV, p. 100. -ESPAÑOL, F. Maestro del Sepulcro de Bernat de Pau. Figuras de Bernat de Pau y de una plorante, ca. 1457” in Natale, M. (ed.), El Renacimiento Mediterráneo. Viajes de artistas e itinerarios entre Italia, Francia y españa en el siglo XV, Madrid: 438-443. -MARTÍ, J.M. (Dir.) Thesaurus/estudis. L’Art als Bisbats de Catalunya 1000/1800. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1986. p. 200-202. -PRATS, LL. El sepulcro de Bernat de Pau, obispo de Girona (1436-1457), AIEG XXXIII, 453-479. 1994. -VVAA. El bisbe Margarit i la seva època. Fundació Caixa de Girona. Centre Cultural de Caixa de Girona. Fontana d’Or. Ed. Fundació caixa Girona, 2006. -PLADEVALL, A. (Dir.), "L'Art Gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes", Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2007, p.26, 281-285. -Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
També a les 10 claus de volta petites de tota la volta. Segons Marquès (2009): Per la biografia, es pot consultar el DHEC, III, 41. Nascut a la família militar que senyorejava Pau (Alt Empordà), fou canonge des de 1417, i vicari general del bisbe Andreu Bertran (1420- 1431). El seu episcopat no es distingí per accions especials, sinó per una gestió limitada als àmbits habituals dels seus predecessors 1929. Reproducció en guix. Es van perdre dues estàtues del sepulcre durant la Guerra Civil. El 1938 tres estàtues d'alabastre del sepulcre van ser trasllades a un dipòsit rural i retornades el 1939. 1971. Fotografies per l’exposició de Dijon. S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.