Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre del bisbe Arnau de Mont-rodon (+1348)

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
265
CRONOLOGIA
finals s. XIV
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
escultura
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
cisellat, esculpit, tallat, policromat
MATERIALS UTILITZATS
pedra
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Retrat, grup de figures humanes i figures bíbliques
DESCRIPCIÓ
El bisbe Arnau de Mont-rodon es troba inhumat a la capella dels Sants Màrtirs en un admirable sepulcre de pedra adossat a una paret lateral. El sepulcre consta de quatre parts: el sepulcre pròpiament i amb l’estàtua jacent del bisbe a la tapa, un relleu escultòric a la paret, una estructura arquitectònica que engloba les altres parts i l’ecut del llinatge dels Mont-rodon per duplicat. Al frontal del sepulcre trobem vuit escenes de ploramorts, cadascuna d’elles dins d’un arc i separades per columnes, a mode de sepulcre antiquitzant, però amb arcs trilobulats i flamígers coronats per frondes, típics del període del gòtic internacional. D’esquerra a dreta, la primera escena conté dues firgures que han perdut el cap, la segona i tercera escena s’han perdut completament però sembla que ambdues contenien dues figures cadascuna. Les cinc escenes restants es conserven en bon estat i contenen dues figures cadascuna excepte la cinquena escena que en conté tres: un bisbe flanquejat per dos acòlits darere d’un altar, fent alusió a la vida del difunt. La tapa del sepulre conté la imatge jacent del bisbe, que mostra un excel•lent retrat del difunt, vestit amb la capa pluvial, la mitra i la tiara, és a dir, representat com a bisbe. La figura està coronada per dosser, molt treballat, propi del gòtic internacional. Als peus hi té un lleó. A la paret trobem un relleu que representa l’ànima del bisbe que puja al cel, flanquejada per dos àngels que l’acompanyen en l’ascensió. L’arquitectura en la que queda el sepulcre reclòs està formada per dos arcs dobles separats per columa molt fina, de base octogonal i capitell amb decoració vegetal. Els arcs són trilobulats, incerits dins d’arcs triangulars coronats per frondes. L'escut del llinatge es troba dupliacat a l’altra banda de la columneta que separa els dos arcs i sobre d’un fris amb decoració vegetal. L’escut mostra, en camper de sinople, un mont flordelisat d'or. El timbre emmarca l’escut i conté flors obertes.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut del llinatge Mont-rodon gravat dues vegades.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Regular, caldria netejar.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-FONT, L., Gerona. La Catedral y el Museo Diocesano. Ed. Carlomagno: Girona, 1952, p. 29-30. -GALLINARO, L. Titra retables baroques de la Province de Geróne. (1580-1777). Etudes iconologique et socioculturelle (modes de producction, diffusion, réception). Universite Bordeaux III-Michel de Montagne, Universitat Autònoma de Barcelona – Bellaterra, 2005. Annex IV, nº 9. -MARQUÈS, J., "La capella dels Quatre Màrtirs de Girona (I)", Informe, Diari de Girona, 9 de setembre de 1987. -MARQUÈS, J., "La capella dels Quatre Màrtirs de Girona (II)", Informe, Diari de Girona, 15 de setembre de 1987. -NADAL, J. et al. La catedral de Girona. Una interpretació. Ajuntament de Girona i Lunwerg editores: Barcelona, 2002. p. 147-148. -PLADEVALL, A. “Arnau i Bertran de Mont-rodon, dos grans bisbes gironins del segle XIV”, dins d’Annals, vol. 33, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1994, p. 395-425. -MOLINA, J. Arnau de Montrodon y la Catedral de Sant Carlomagno. Sobre la imagen y el culto al emperador carolingio en Gerona, dins Anuario de Estudions Medievales, 34/1 (2004).
NOTES I OBSERVACIONS
El 1938 l'àngel i la Verge d'alabastre del sepulcre van ser trasllats a un depòsit rura il iretornats el 1939. S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.