Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Josep Reixach i Carbó

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2912
CRONOLOGIA
1786
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
260
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb un escut heràldic quadrilong a la part superior, timbrat d'un capel de bisbe i amb llambrequins als seus flancs. A la part inferior hi ha una inscripció en majúscula lapidària amb informació del difunt.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Mortales exuvias hic deposuit D. D. Iosephus Reixach et Carbó, presbiter ex oppido vulgo dicto S. Maria de Belloch in valle Aredi, S. S. Theologiae doctor, huius almae ecclesiae per annos XLIII canonicus thesaurarius, in eademque annos XI canonicorum collegii a secretis, multis in sui (...) muneribus et procurationibus functus, vir antiqua probitate et moribus, doctrina, prudentia, gravitate spectatissimus. Vixit annos LXXV, menses VI, dies XVII, quorum supremum obiit postridie idus ianuarii anni MDCCLXXXVI Ací deixà les despulles mortals el senyor don Josep Reixach i Carbó, prevere del lloc dit vulgarment Santa Maria de Bell-lloc, de la vall d’Aro, doctor en sagrada teologia, canonge tresorer d’aquesta insigne església durant 43 anys, i secretari del col·legi de canonges durant 11, que exercí molts càrrecs i encàrrecs en el seu ... persona respectable per la llarga probitat, costums, saviesa, prudència i gravetat. Visqué 75 anys, 6 mesos i 17 dies, dels quals el darrer li arribà el dia 14 de gener de 1786.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong ibèric encartutxat. De..., RE IXACH en lletres de sable; un cap de..., 3 estrelles de 8 puntes de...Timbrat d’un capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Vaig explicar a “Baldiri Reixac, la llar i l’altar”, dins Revista de Girona 192 (1999), 45-46, les vinculacions familiars del pedagog, que són les del seu germà canonge. Un oncle seu, Joaquim, transcorregué tota la vida clerical (1731-1761) a Roma; un altre, Jaume (161-1755, ja havia ingressat dins del clergat catedralici. Tingué Baldiri (1703-1781) altres germans sacerdots, Francesc (1705-1775), que fou rector de Tordera, Domènec (1708-1788), beneficiat de la catedral, i el nostre Josep (1710-1786). Clergue des de 1741, comprà un benefici de Sant Daniel amb 1.900 lliures. L’origen de la seva canongia, com a coadjutor del canonge Domènec Miró (1743) pot provenir de l’oncle que es trobava la cúria romana. Des de 1782, però, Josep Reixach havia perdut pràcticament la vista, i per això obtingué llicència de celebrar la missa de memòria. Protegí un nebot, Josep Reixach i Fort, que també esdevingué membre del clergat catedralici.