Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Josep Nicolau

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2943
CRONOLOGIA
1804
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb un gran escut heràldic encartutxat a la part superior, amb capel i llambrequins. La resta de la làpida l'ocupa una inscripció en majúscula lapidària acabada amb una data decorada amb motius vegetals.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Hic jacet ill. D. D. Josephus Nicolau, ortus in oppido Sti. Martini de Areñs, can. hujus almae sedis, coadjutorum ultimus, qui in vita storum. apostolorum Petri et Pauli altare suis sumptibus inaurandum, Thomae et Jacobi erigendum inaugurandumque curavit, necnon convalescentium domum juvit; post vitam domui eidem cum conjuncta aegrotorum aliisque piis institutis omnia sua divisa voluit. Obiit ex canonicis antiquior nonagenariusque VII idus februarii an. MDCCCIV. Aquí jau l’il·lustre senyor don Josep Nicolau, nascut a la vila de Sant Martí d’Arenys [de Munt], canonge d’aquesta insigne seu, el darrer dels que obtingueren una coadjutoría, que durant la seva vida s’ocupà de daurar a despeses seves l’altar dels sants Pere i Pau, i d’erigir i inaugurar el dels sants Tomàs i Jaume [menor], i ajudà la casa de convalescència; després de morir volgué que tots els seus béns fossin repartits entre la referida casa, l’annexa de l’hospital i altres pies institucions. Morí essent nonagenari i el més antic entre els canonges el 7 de febrer de l’any 1804.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Emmarcat pels elements de l’encartutxat. De..., un cérvol contornat pastant en un prat de...; al cap de..., 3 estrelles de 8 puntes de...Timbrat d’un capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Josep Nicolau i Rodó, canonge almenys des de 1742, ha deixat esments documentals mínims a la documentació de la cúria. És gairebé cert que era parent del canonge Nicolau (làpida 230), afavorit per Joan Gualba (làpida 205). La inscripció evidencia la seva generositat envers el culte i els malalts; no assenyala que dotà un benefici a Canet de Mar. Fa constar igualment que des del concordat de 1753 el govern borbònic no admeté més coadjutories a canonges, i exigí la facultat exclusiva de nomenar membres del capítol. La informació sobre la mort ha estat donada a “Girona a l’època de la il·lustració”, p. 110.