Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Josep Mercader

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2851
CRONOLOGIA
1712
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
261
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb inscripcions en majúscula lapidària a la part superior. La part inferior l'ocupa un escut quadrilong amb casc i plomall, envoltat de llambrequins en baix relleu.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Sepultura illustris Iosephi Marcader(sic), S. T. Dris. oriundi villae de Angles, canonici sedis Gerundae et antea hebdomadarii ecclesiarum dictae villae et cellariae de Angles, qui obiit die 15 mensis decembris anni 1712. DOM. Sepultura de l’il·lustre Josep Mercader, doctor en sagrada Teolo gia, natural de la vila d’Anglès, canonge de la seu de Girona i abans domer de les esglésies de la dita vila i Cellera d’Anglès, que morí el 15 del mes de desembre de 1712.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès. De..., 3 faixes de... amb un peu de...amb una elevació de...acostada d’un gos contornat de... a destra i d’un besant o rodella de...a sinistra. Timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Josep Mercader, clergue des de 1657, fundà un personat el 1662 i adqui rí amb ell la doma d’Anglès, de la qual prengué possessió el 1664. De sem blant manera a com havia adquirit la doma, Mercader, després de setze anys de pastoral, cregué arribada l’hora d’adquirir una situació més còmoda. Per la quantitat prou elevada de 5.050 lliures, equivalents a 4.100 dobles, provi nents, en part de beneficis que pogué agregar als ingressos de la seva doma, i convertides en un personat, comprà el 1680 una canongia de la seu a Joan Viver i Torres. Atesa la data de la seva mort, la pogué disfrutar 22 anys.