Segons Marquès (2009): El càrrec de “canonico-theologus” és una de les canongies d’ofici, introduïdes a les catedrals en època borbònica (excepte la penitenciaria, que és del s. XVI, immediatament després de Trento). Ha estat coneguda com a canongia doctoral, i té la responsabilitat d’ocupar-se dels afers litigiosos de la seva corporació. D’ací que la inscripció lloï el seu zel per l’honor (= propietats) de la catedral. José Carrillo hi accedí per nomenament real, mentre residia a Osca, el 1757 (D-411, f 64), possiblement com a professor de la universitat Sertoriana. A Girona, a més de la tutela dels béns de la catedral, tingué encomanada la dels dels franciscans i de les monges de Cadins (G-160, f 218 v i f 225). Una de les seves sentències a favor dels franciscans, en plet amb l’Ajuntament sobre la capella de Loreto, arribà a ser impresa (G-161, f 62).