Segons Marquès (2009): Jaume Saconomina, fill del mercader de Barcelona i Girona Pere, inicià la seva carrera com a familiar del cardenal Pedro de Deza, amb el qual con visqué sis anys a Roma. Se n’endugué com a present del papa el 1586 una canongia de Barcelona, que el mateix any permutà per una altra de la seu de Girona. Formà part de la junta per unificar els pesos i mesures de Cata lunya segons el patró de Barcelona i tingué el càrrec d’oïdor eclesiàstic de la Generalitat, segurament per influència del seu germà gran, Jeroni. Fou
comissionat el 1612 pel bisbe per als afers del seminari. En morir era el canonge més ancià de la corporació. La seva partida d’òbit (Catedral, òbits, 1627-1706, f 24) posa la mort el dia 3 i assegura que fou soterrat a la capella de Santa Magdalena. La làpida retarda per error la defunció al dia 10. Vegeu Joan Busquets, La Catalunya del Barroc, cit., I, 97-105.
