Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Jaume Saconomina

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2808
CRONOLOGIA
1631
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb la part superior plena d'inscripcions en majúscula lapidària. La part inferior compta amb l'escut heràldic del difunt inscrit dins un oval epigràfic.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
(Jacobus S)acon(omina, huius) almae ecclesiae ca(noni cus) et capituli decanus carnis resurrectionem expec tat. Obiit X novembris 1631. Jaume Saconomina, canonge d’aquesta insigne església i degà del capí tol, espera la resurrecció de la carn. Morí el 10 (sic) de novembre de 1631
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong ibèric encartutxat. D’atzur, 3 coloms d’argent, becats i armats de gules.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Jaume Saconomina, fill del mercader de Barcelona i Girona Pere, inicià la seva carrera com a familiar del cardenal Pedro de Deza, amb el qual con visqué sis anys a Roma. Se n’endugué com a present del papa el 1586 una canongia de Barcelona, que el mateix any permutà per una altra de la seu de Girona. Formà part de la junta per unificar els pesos i mesures de Cata lunya segons el patró de Barcelona i tingué el càrrec d’oïdor eclesiàstic de la Generalitat, segurament per influència del seu germà gran, Jeroni. Fou comissionat el 1612 pel bisbe per als afers del seminari. En morir era el canonge més ancià de la corporació. La seva partida d’òbit (Catedral, òbits, 1627-1706, f 24) posa la mort el dia 3 i assegura que fou soterrat a la capella de Santa Magdalena. La làpida retarda per error la defunció al dia 10. Vegeu Joan Busquets, La Catalunya del Barroc, cit., I, 97-105.