Segons Marquès (2009): Transcriví el text Pontich, Repertori, III, 187v. Berenguer de Pau té el títol de Girona i Valencia el 1295; de 1296 a 1298 fou procurador del bisbe a la cúria romana. Entre 1304 i 1315 gaudí de la dignitat d’ardiaca d’Empordà. És documentat per primera vegada com a cabiscol el 1318. Es podria creure que aquest ofici significava un retrocés respecte de la seva situació anterior; de fet, en virtut d’aquest ofici examinà sovint candidats al sacerdoci, i en controlà la preparació intel·lectual. Testament de Berenguer de Pau, 1333: PA, perg. 20. Acte de lliurament de béns llegats per Berenguer de Pau, cabiscol, al Vestuari, situats a Vilella (Vilafreser), Vilatenim, Castelló i Campllong, 1335: PA, perg. 22. Francesc Alió fou marmessor de l’anterior. El final d’estrofa és assenyalat amb una manicula, excepte per l’última. En el seu testament (1333 novembre 4; PA, perg. 20), Berenguer de Pau, cabiscol de la seu, que pren per marmessors Bernat de Cornellà, ardiaca de la Selva, Guillem de Cornellà i Francesc Alió, canonges, Bernat de Llach, Bernat Torrent i Ramon de Clota, beneficiats de la mateixa seu elegeix sepultura a l’esmentada seu; institueix un aniversari de 60 preveres; disposa que es compri un cens d’oli per a una llàntia perpètua; fa llegats de devoció; fa deixes a Bonanat Estrader, clergue, Guillem de Torroella, escuder, Guillem Pagès, escuder, Berenguer Bernich, escuder, Pere Savena, familiar de Bernat de Cornellà, Berenguera Rita, criada; disposa que durant quatre anys el seu nebot pugui comprar per 6.500 sous les rendes que té a Orfes i que durant un any l’abat de Sant Feliu de Girona pugui comprar per 7.000 sous la casa que té al Mercadal de Girona; cas que no es facin aquestes compres mana subhastar els béns; mana comprar dels seus béns de València 12 lliures de reals de València per a l’almoina de la seu de València, i institueix hereu el Vestuari de la seu de Girona.
Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque.