A continuació de les armes hi ha una línia perduda, i al final, una altra, tapada amb una fusta.
Segons Marquès (2009): Andreu Çanou, originari de Santa Coloma de Queralt, obtingué la sagristia major de la seu el 1621, i en gaudí fins al 1653. Protegí altres cler gues de la seva família, que situà dins de la Pia Almoina de la seu, de la qual era superior. A les inscripcions de defuncions de la catedral, incomple tes, no hi consta la seva, com tampoc a l’arxiu diocesà hi ha liquidacions d’una eventual marmessoria.
Segons Pontich, Repertori, III, 192, a la tomba foren enterrats: Jeroni Çanou, canonge coadjutor (1652), Francesc Bellmunt, canonge (1671),
Ramon Çanou, tresorer, (1674), Josep Roig, tresorer (1685), Josep Çanou, canonge (1694), Francesc Çanou, coadjutor (1695), Isidre Çanou, canonge (1704), Francesc Camps, canonge (1725), i Josep Antoni Çanou, canonge (1731).