El sarcòfag inscrit dins un nínxol, té en la seva part superior la figura jacent del difunt, el qual recolza el cap sobre la mà dreta i l’altra resta estirada sobre el cos. La mitra el distingeix com a bisbe.
Una inscripció es troba en el frontal del sepulcre, que diu: “Ecce Boill Stirpe natus nobili Qz Guilfurs Amena patria valencie regni Hic pastor vixi per tot discrimine rerum Vt requiescam bone viator ora MDXXXII”
Corona el monument funerari l’escut de la família del bisbe flanquejat per dos angelets de ressò antic, fan pensar en els putti romans. L’escut està partit en quart. Al primer i quart quadrant hi ha un castelle amb tres torres i al segon i tercer quadrants, un bou.
A banda i banda d’aquesta composició, superior al nínxol, dues volutes estilitzades emmarquen tot el conjunt, que a la vegada s’inscriu dins una estructura arquitravada amb columnes, de fust acanalat sobre una base decorada amb motius vegetals, superposades sobre pilastres d’odre jònic combinat amb l’ordre corinti. Els capitells fan de sustentacle d’una estructura també arquitravada amb una cornisa llisa i un fris decorat amb una sanefa de motius vegetals. Damunt d’aquesta sanefa hi trobem successives franges sobre les que reposa la cimera lleugerament trevolada en la que s’inscriu la figura en relleu de Déu Pare, beneint amb la mà dreta i sostenint amb l’esquerra la bola del món. Dos àngels, flanquegen, un a cada costat, aquesta cimera. Tot el conjunt reposa enlairat sobre un pedestal llis amb tres nivells de volum en els extrems, en els que a mode de pilastres, pren volum el pedestal i uns relleus es poden veure en el nivell que més sobresurt.
