• Web oficial Catedral de Girona i Basílica de Sant Feliu
Phone Envelope Map-marker-alt Instagram
Entrades
Entrades

Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Guillem Boïl

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
332
CRONOLOGIA
1532
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
escultura
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
388
LLARGADA (CM)
100
AMPLADA (CM)
388
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
tallat, esculpit, cisellat
MATERIALS UTILITZATS
pedra
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Retrat i heràldica
DESCRIPCIÓ
El sarcòfag inscrit dins un nínxol, té en la seva part superior la figura jacent del difunt, el qual recolza el cap sobre la mà dreta i l’altra resta estirada sobre el cos. La mitra el distingeix com a bisbe. Una inscripció es troba en el frontal del sepulcre, que diu: “Ecce Boill Stirpe natus nobili Qz Guilfurs Amena patria valencie regni Hic pastor vixi per tot discrimine rerum Vt requiescam bone viator ora MDXXXII” Corona el monument funerari l’escut de la família del bisbe flanquejat per dos angelets de ressò antic, fan pensar en els putti romans. L’escut està partit en quart. Al primer i quart quadrant hi ha un castelle amb tres torres i al segon i tercer quadrants, un bou. A banda i banda d’aquesta composició, superior al nínxol, dues volutes estilitzades emmarquen tot el conjunt, que a la vegada s’inscriu dins una estructura arquitravada amb columnes, de fust acanalat sobre una base decorada amb motius vegetals, superposades sobre pilastres d’odre jònic combinat amb l’ordre corinti. Els capitells fan de sustentacle d’una estructura també arquitravada amb una cornisa llisa i un fris decorat amb una sanefa de motius vegetals. Damunt d’aquesta sanefa hi trobem successives franges sobre les que reposa la cimera lleugerament trevolada en la que s’inscriu la figura en relleu de Déu Pare, beneint amb la mà dreta i sostenint amb l’esquerra la bola del món. Dos àngels, flanquegen, un a cada costat, aquesta cimera. Tot el conjunt reposa enlairat sobre un pedestal llis amb tres nivells de volum en els extrems, en els que a mode de pilastres, pren volum el pedestal i uns relleus es poden veure en el nivell que més sobresurt.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Ecce Boil stirpe natus nobilique Guillelmus amena patria Valencia regni, hic pastor vixi per tot discrimina rerum. Ut requiescam, bone viator, ora. MDXXXII. Sóc Guillem, nascut de nissaga Boïl i noble, a l’amable pàtria del regne de València, vaig viure ací com a pastor a través de tantes vicissituts. Via nant bo, prega pel meu repós. 1522.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut cordiforme. Quarterat: 1r i 4t. d’argent, un castell de gules; 2n i 3r d’or, un bou de gules. Timbrat d’una mitra amb ínfules i dos àngels fent de tinents.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Bon estat
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
quatre
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-MARQUÉS, J. “El Bisbe de Girona Guillem Boil i el seu mausoleu”, dins d’Annals, vol. 32, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1993, p. 65-77. -BARRAL, X. (Dir.) L’Art de Catalunya (Ars Cataloniae). Barcelona: L’Isard, 1998. vol. VII, p. 30. -MARTÍ, J.M. (Dir.) Thesaurus/estudis. L’Art als Bisbats de Catalunya 1000/1800. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1986. p. 249-250. -Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Escut també present en una finestra del la façana del palau episcopal. Segons Marquès (2009): Transcripció de Pontich, Repertori, III, 191v. Ed. Villanueva, Viage Lite rario XIV, 72 i Jaume MARQUÈS Casanovas, “El bisbe Guillem Boil i el seu mausoleu”, dins AIEG 32 (1992-93), 73. Boil fou bisbe de Girona, a presentació del rei Ferran II, de 1508 a 1532. Havia nascut a Manises i fou religiós de l’orde de sant Jeroni. Com molts prelats de la seva època, abandonà la diòcesi i residí a la Cúria roma na de 1513(?) a 1527. Tornant de Roma el desembre de 1527, fou pres per pirates a Marsella, i no pogué retornar a Girona fins al juliol de 1528. Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque. S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.

CATEDRAL DE GIRONA

972 427 189
visites@catedraldegirona.cat
Plaça Catedral, s/n
17004 Girona
www.catedraldegirona.cat

BASÍLICA DE SANT FELIU

972 201 407
santfeliugi@gmail.com
Pda. Sant Feliu, 29
17004 Girona
www.catedraldegirona.cat

2024 © CATEDRAL DE GIRONA Tots els drets reservats

AVÍS LEGAL i POLÍTICA DE PRIVACITAT

AVÍS LEGAL i POLÍTICA DE PRIVACITAT

iònic.web