Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Retaule de Santa Elena

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
122
CRONOLOGIA
1519-1521
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
objecte de culte
NOM DE L'OBJECTE
retaule
MIDES
ALÇADA (CM)
288
LLARGADA (CM)
60
AMPLADA (CM)
288
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
pintura al tremp i a l'oli
MATERIALS UTILITZATS
fusta
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Retaule documentat. Sabem que fou contractat el 19 de novembre de 1519 pels pintors Antoni Norri i Pere Fernández, i que s'havia de col·locar en l'altar del benefici dedicat a Santa Helena, fundat pel canonge Narcís Simon a la Catedral de Girona. El dit benefici estava associat a un altar mancat de capella, darrera l'altar major de la Seu. Per aquesta circunstància la forma o estructura del retaule s'hagué d'adequar a les moderades dimensions del moble de Santa Helena i la seva ubicació en un espai restringir i poc avinent de la girola: sobre un altar adossat al clos posterior del presbiteri i encaixat entre dos pilars, però sense comptar amb l'aixopluc d'una capella- degueren determinar o almenys afavorir una de les característiques més peculiars d'aquest conjunt, l'obliqüitat dels amplis guardapols, ja iniciada en els comportaments laterals de la predel·la que els fan de suport, i del mateix coronament en forma de volta cassetonada. El recurs de plegar endavant els sectors laterals i superior del retaulet, permetia adaptar-lo al precari espai que havia d'ocupar. En origen doncs, el retaule degué anar encaixat o a sobre de l'altar de Santa Helena. L'unic basament del retaule, per tant, consistí en la predel·la o bancal, dividit en cinc compartiments. El cos principal es divideix en tres carrers, el central lleugerement més ample, que també reprenen les verticals corresponents de la predel·la. Fan de divisió uns estilitzats muntatges columnaris de balustres superposats. Dos frisos o plaquetes horitzontals amb talla de grotescos sotsdivideixen l'alçat en tres compartiments de cada carrer, llevat del central, on el fris inferior s'interromp per deixar doble alçada al compartiment que ha d'ocupar la santa titular del retaule. Els flancs del cos principal queden delimitats per dues pilastres planes amb el fust amb motius de candelieri. La mateixa decoració es repeteixen a les pilastres que tanquen el lateralmet el retaule. El seu límit superior és un robust fris de labors grotesques. El coronament del retaule dissenyat com una volta de dues fileres de cassetons ornats amb rosetó. El frontis simplement motllurat de la volta fou encara crestat per una orla calada de motius grotescos i vegetals, avui en bona part s'ha perdut. El programa iconogràfic del retaule, dedicat a Santa Helena però amb un èmfasi especial en la història o llegenda del Trobament o Invenció de la santa Creu. Els cinc compartiments del bancal representen, al centre, un bust de Crist sofrent o Ecce homo, flanquejat per dos sants penitents (sant Onofre i sant Jeroni) i per dos sants fundadors d'ordres mendicants (sant Francesc i sant Domènec). El cos principal del retaule té el primer compratiment del carrer central de doble alçada que els altres, per donar rellevància a figura de santa Helena, sostenin la creu, i sobre seu el compartiment amb l'escena del Calvari. Completant aquesta escena però desplaçats de la mateixa, el Sol i la Lluna, ocupen els extrems laterals del fris tallats en relleu en el frontis dels trans oblics. Al centre d'aquest fris, i damunt el Calvari, la figura heràldica del món amb el xiprer, dins un "tondo" que porten o sostenen unes sirenes alades. Els sis compartiments dels dos carrers laterals sintetitzen la història del Trobament de la Creu. D'esquerra a dreta i de dalt abaix són els següents: la santa demana consell als jueus per poder trobar la creu; la troballa de la tercera creu en l'excavació de Judes; santa Helena amb la creu fa el misteri de la resurrecció del mort; Constantí troba paredat el portal d'accés a Jerusalem , l'entrada de la creu a Jerusalem i la mort de santa Helena. La taula del coronament del retaule l'ocupa la pintura de la Misericòrida . En els guardapols pintats a grisalla sobre fons blau s'han superposat uns grans pedestals motllurats amb dos atlants asseguts sobre una cilindre columnari que sostenen un templet arquitravat per a la imatge del sant Simó a l'esquerra i sant Narcís a la dreta. Tot plegat entre decoracions de garlandes, cintes i penjolls.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Al guardapols "maig 1521" i els noms dels dos sants "San Simó"
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
Antoni Norri i Pere Fernández (pintors) / Antoni Mateu (fuster)
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Ben conservat
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-FONT, L., Gerona. La Catedral y el Museo Diocesano, Ed. Carlomagno, Girona, 1952, p. 23 -CALZADA, J., Catedral de Gerona, Ed. Escudo de Oro, Barcelona, 1979, p. 42 -GARRIGA,J., "Retaule de Santa Helena", catàleg exp. De Flandes a Itàlia, Museu d'Art de Girona, 1998, p. 79-91 - ZEZZA, A. i NALDI, R. (Ed.) Otro Renacimiento. Artistas españoles en Nápoles a comienzos del Cinquecento, Museo Nacional del Prado, Madrid 2022, pàg. 289-293 - DOMÈNECH i CASADEVALL, G. i MIR I CASES, M. A. (Coords.) De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, Museu d’Art de Girona, 1998, pàgs. 79-91
NOTES I OBSERVACIONS
Columnes guardades a: Dipòsit sensibilitat mitjana B 2.4.1