Retaule d’estil rococcó, d’una sola escena, inserisda dins d’una estructura arquitectònica. La taula central representa el cel, on està presentada santa Anna entronada i amb la Verge nena a la falda, sobre la cama esquerra i amb un llibre a la mà dreta; al seu costat esquerre sant Joaquim, i a l'altre un àngel portant a les mans una corona, tot entre núvols. Entre les columnes dels costats hi ha l’espai per a dues estàtues, avui buit.
En la part superior es repeteix la distribució amb uns sants en la part central i un sant a cada banda, amb els seus atributs: la figura de l’esquerra duu un llibre a la seva mà esquerra; la figura de la dreta sosté una espasa amb la mà esquerra i té un pal a la mà dreta.
Al centre de la part inferior hi ha l'altar i a sobre uns graons per conternir els cerers; als costats hi ha els basaments de les columnes superiors, decorats amb l'escult del donant, que era un canonge, als laterals. L'escut espanyol partit en faixa mostra, al terç superior, camper d’or amb tres besants mal col·locats; al centre una construcció semblant a un canal en el qual aparenta rodar una sínia que eleva l'aigua: és el símbol parlant del congnom Regàs;eal terç inferior partit en pal, amb campers laterals d’or amb nou besants sinople. El trimbre mostra el capell negre de canonge, amb sis borles d’or a banda i banda.
Hi ha gran abundància de motllures en forma de la lletra “c”, combinada amb una altra “c” invertida, formant un oval, i la lletra “s”, suggerida en tota la composició, juntament amb la sumptuositat de l'obra malgrat l'ús escàs de l'or i de materials costosos.
