Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Retaule de Sant Miquel

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
239
CRONOLOGIA
1715-1720
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
objecte de culte
NOM DE L'OBJECTE
retaule
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
cisellat, tallat, policromat, daurat, pintura a l'oli
MATERIALS UTILITZATS
fusta, tela
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Retaule de quatre cossos (sòcol, bancal, cos principal i àtic) dividits en tres carrers. Fou costejat pel canonge Miquel Català. El SÒCOL es troba a ambdós costats de la mesa de l'altar i conté l'escut del donant amb el camp tallat. A la part superior hi ha una torre defensiva i tres estrelles damunt d'un camp de gules, i a la part inferior, un gos. Tot l'escut envoltat d'una ornamentació molt corbada. Al carrer central del BANCAL hi ha un pelicà al mig, amb ales molt obertes i flanquejat per dos angelets molt moguts i quasi nus. El pelicà es recolza damunt d'una corona de fulles, que, a la vegada, està envoltant els pètals d'una gran flor. A continuació dels angelets esmentats, n'hi ha un altre, a cada costat, representat com a tal només fins a la cintura. A partir d'aquesta el seu cos es converteix en vegetal i es corba, formant una voluta. Al voltant de tots ells, trobem motius vegetals formant cercles, i raïms als extrems. Tot és daurat, llevat el cos dels àngels. A cada extrem del carrer central apareixen grans fulles daurades en disposició verticals. En els carrers de l'Evangeli i de l'Epístola, tenen els pedestals de les columnes del cos principal i, entre tots dos, una cartel·la que representa un angelet molt mogut que amb el cap i un braça sembla sostenir el repeu del cos principal. Els pedestals tenen al centre de l'enfront un capet i, al voltant, ornamentació vegetal. Al carrer central del COS PRINCIPAL té un llenç que és una còpia del sant Miquel Arcàngel de Guido Reni, llancejant el dimoni. Flanquegen els llenç dues columnes estriades d'ordre compost i envoltades de garlandes en disposició helicoïdal. Els carrers de l'Evangeli i de l'Epistola estan constituïts per dues columnes idèntiques, una de les quals flanqueja el quadre central. Entre ambdues hi ha un intercolumni que, a jutjar pel repeu i la cartel·la del cim, devia ésser destinat a una imatge. Finalment, l'orla del retaule, amb ornamentació vegetal, l'uneix al mur de la capel·la. Un entaulament separa el cos principal de l'àtic. Consta d'un fris amb ornamentació vegetal corbada, al carrer central, i amb capets d'àngel i la mateixa ornamentació a sobre, als carrers laterals. El cim de l'entaulament és, com sempre, una cornisa que sobresurt bastant. Al carrer central, i al centre, hi ha una targeta que ocupa el fris i la cornisa, ja que la trenca, on hi figura el nom del donant. A cada costat d'aquesta, hi ha una petita cartel·la amb un cap d'àngel i altre al dessota. L'entaulament es trenca i avança als carrers laterals damunt dels intercolumnis. La part de l'ÀTIC ocupa el carrer central una fornícula el·líptica d'escassa fondària, hi ha l'arcàngel Sant Rafael que condueix de la mà al jove Tobies. L'àrcàngel vesteix túnica i mantell que li deixen les cames al descobert. Té grans ales daurades, un nimbe daurat i es recolza damunt d'una peanya que sembla un penyal. Als costat hi ha sengles estàtues d'àngels. Tanca tota la composició tres capets d'àngels que envolten un medalló on hi ha escrita la data de 1716. Acompanyen al retaule les escenes pintades en els murs de la capella. Dos grans quadres amb riquísims marcs daurats que representen la Resurrecció de Jesucrist i l'Assumpció de la Mare de Déu, respectivament. Per l'estil i la composició corresponen a les mateixes dates, adquirint el conjunt un caràcter de triomf i victòria, temes reafirmats per l'esperit contrereformista. El llibre d'obra esmenta (segons Marquès) els operaris que van intervenir en la col·locació, com Josep Boros, fuster, l'any 1716; ell mateix posà "fusta i llates per lo bastiment del quadre de sant Miquel", Benet Cantillo, mestre de cases per picar les pedres del plinto del retaule de sant Miquel, 6-IX-1716, Anton Busquets, manyà per claus ganxuts i cargols per al retaule de Sant Miquel el 3 de setembre de 1716, 8 claus per sostenir les quatre columnes del retaule de sant Miquel, un bernat per sostenir Sant Rafael, 8 peces per tenir les ales dels àngels, peces per tenir dos àngels. (...) Amb tot tota probabiliat que l'autor del retaule fou Pau Costa. MARQUÈS (Informe): Al fons de la capella hi ha un gran retaule barroc, en el centre del qual campeja una gran pintura que representa Sant Miquel com un guerrer en actidud de rematar el dimoni amb una espasa. En la part superior del retaule es representa l'arcàngel Sant Rafael que condueix de la mà al jove Tobies. Als costat hi ha sengles estàtues d'àngels. Entre els dos cossos hi ha un òval en el qual es llegeix: . La part inferior està reservada a l'altar, i cada banda el sòcol del retaule conté l'escut del mecenes constructor, que té una torre acompanyada de tres estrelles, suportat per un arc i al centre una franja marró amb un ca passant a la dreta. (..) No he reeixit a trobar cap notícia documental sobre s'escultor que va realitzar el retaule de Sant Miquel. El llibre d'obra esmenta els operaris que van intervenir en la col·locació, com Josep Boros, fuster, l'any 1716; el mateix porà "fusta i llates per lo bastiment del quadre de sant Miquel", Benet Cantillo, mestre de cases per picar les pedres del plinto del retaule de sant Miquel, 6-IX-1716, Anton Busquets, manyà per claus ganxuts i cargols per al retaule de Sant Miquel el 3 de setembre de 1716, 8 claus per sostenir les quatre columnes del retaule de sant Miquel, un bernat per sostenir Sant Rafael, 8 peces per tenir les ales dels àngels, peces per tenir dos àngels. (...) Amb tot tota probabiliat que l'autor del retaule fou Pau Costa.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Entre els dos cossos hi ha un òval en el qual es llegeix: "Michael Català i Airà me fecit"
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
Pau Costa (taller-atribuït Joan Torres) / teles laterals atribuïdes a: Joan Pau Casanoves Feixes (ca. 1686-1738)
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Caldria netejar.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-MARQUÈS CASANOVAS J., "La capella de Sant Miquel", Informe, Diari de Girona, 19 d'abril de 1987. -FONT L., Gerona. La Catedral y el Museo Diocesano, Ed. Carlomagno, Girona, 1952, p. 23, 24 -ROIG, A., "Èmfasi contrareformista en els retaules de la Seu de Girona", Girona Revistada. Estudis d'Art Medieval i Modern, Estudi General núm. 10, Universitat de Girona, Girona, 1990, p. 123 -PÉREZ SANTAMARIA, A., Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 CA.). Projecció a Girona., Editoral Virgili i Pagès, SA, Lleida, 1988, p. 267-269 -MIRALPEIX, F., "Episodis de pintura barroca al Bisbat de Girona durant el primer terç del s. XVIII. Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves Feixes i Fernando de Segovia", AIEG, 2009 pp. 15-16 -Pérez Santamaría, Aurora. El escultor Pau Costa y su taller. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar de Ibercaja, nº115, p.187-215. 2017.
NOTES I OBSERVACIONS