El retaule consta de tres carrers i dos cossos més àtic, bancal i sòcol.
A l’àtic trobem la figura de Sant Critòfol dins la cimera, un sant lligat a la cristianització de Girona en temps romans. Un àngel ocupa cadascun dels carrers laterals al segon pis.
Al 1er cos trobem la imatge de la Immaculada a la taula central i les figures de sant Ramon de Penyafort i sant Feliu de Girona a cadascun dels carrers laterals. Sant Ramon de Penyafort va ser un sant molt lligat a la contrareforma, donc va ésser el primer sant canonitzat després del Concili de Trento.
La part més destacable del retaule és, sens dubte, la Immaculada i el seu entorn. Té damunt el cap les dotze estrelles, les quals segons els autors mítics simbolitzen les dotze tribus d’Israel o bé les dotze apòstols. Els raigs solars, símbol de la divinitat, formen una aurèola al voltant de la Verge. Encerclant aquesta hi ha una aurèola de núvols amb àngels. La lluna, element també apocalíptic, simbolitza sant Joan Baptista. La verge, aèria, i a qui manca la serp, posa els peus damunt la lluna i ambdues es recolzen al globus terraqüi.
Aquesta immaculada sembla surar en l’espai. Els seus braços, oberts, el cap dirigit cap amunt, on veiem l’Esperit Sant, l’apropa al tipus iconogràfic de l’Assumpció. L’el·lipsi de núvols i àngels, surant i en moviment, que envolten la Verge i la terra i la presència de símbols de les lletanies, l’acosten a les Immaculades pictòriques, a la qual cosa contribueix també la mestria del policromat.
Dues parelles d’angelets sostenen símbols de les lletanies, expressions poètiques d’origen bíblic que exalcen Maria i destaquen la seva condició d’Immaculada. Són l’Speculum sine macula, mirall immaculat en el qual reflecteix la justícia divina i la lanua Coeli Maria, Mare del Salvador, és intercessora de la nostra salvació. La Torre de David, a la seva esquerra, simbolitza el paper defensiu de Maria. A la seva dreta el pou d’aigües vives.
A la part inferior, es troba una ciutat que ha donat lloc a vàries interpretacions: Jerusalem, la ciutat de Girona, la Jerusalem Celestial, o potser una de les lletanies a la Civitas Dei, amb la qual cosa es vol simbolitzar la seva maternitat divina.
Els dos grans àngels que flanquegen la Immaculada són d’extraordinària perfecció artística. Figuren, junt amb aquesta, entre les millors peces de Pau Costa. El de l’esquerra porta un lliri, símbol de la puresa de Maria.
Al bancal, la imatge de la cova amb la figura de sant Francesc Xavier ocupa el carrer central. El 1588, després de 75 anys durant els quals no hi havia hagut canonitzacions Xavier, apòstol d’Orient, contribuí al que l’Església de Trento volia: l’expansió del catolicisme arreu del món. Amb aquesta representació del sant al retaule, Pau Costa segueix fidelment la versió de la seva mort: sant Francesc, abandonat pels portuguesos a les portes de la Xina, mor en una cova, estrenyent damunt el pit el Crucifix que sant Ignasi li havia donat.
Al sòcol hi trobem la mesa d’altar i dos escuts, un a sota de cada carrer lateral.
