Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Retaule de la Immaculada Concepció

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
314
CRONOLOGIA
1709-1718
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
objecte de culte
NOM DE L'OBJECTE
retaule
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
tallat, cisellat, policromat, daurat
MATERIALS UTILITZATS
fusta
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Figures hagiogràfiques, bíbliques i escena bíblica
DESCRIPCIÓ
El retaule consta de tres carrers i dos cossos més àtic, bancal i sòcol. A l’àtic trobem la figura de Sant Critòfol dins la cimera, un sant lligat a la cristianització de Girona en temps romans. Un àngel ocupa cadascun dels carrers laterals al segon pis. Al 1er cos trobem la imatge de la Immaculada a la taula central i les figures de sant Ramon de Penyafort i sant Feliu de Girona a cadascun dels carrers laterals. Sant Ramon de Penyafort va ser un sant molt lligat a la contrareforma, donc va ésser el primer sant canonitzat després del Concili de Trento. La part més destacable del retaule és, sens dubte, la Immaculada i el seu entorn. Té damunt el cap les dotze estrelles, les quals segons els autors mítics simbolitzen les dotze tribus d’Israel o bé les dotze apòstols. Els raigs solars, símbol de la divinitat, formen una aurèola al voltant de la Verge. Encerclant aquesta hi ha una aurèola de núvols amb àngels. La lluna, element també apocalíptic, simbolitza sant Joan Baptista. La verge, aèria, i a qui manca la serp, posa els peus damunt la lluna i ambdues es recolzen al globus terraqüi. Aquesta immaculada sembla surar en l’espai. Els seus braços, oberts, el cap dirigit cap amunt, on veiem l’Esperit Sant, l’apropa al tipus iconogràfic de l’Assumpció. L’el·lipsi de núvols i àngels, surant i en moviment, que envolten la Verge i la terra i la presència de símbols de les lletanies, l’acosten a les Immaculades pictòriques, a la qual cosa contribueix també la mestria del policromat. Dues parelles d’angelets sostenen símbols de les lletanies, expressions poètiques d’origen bíblic que exalcen Maria i destaquen la seva condició d’Immaculada. Són l’Speculum sine macula, mirall immaculat en el qual reflecteix la justícia divina i la lanua Coeli Maria, Mare del Salvador, és intercessora de la nostra salvació. La Torre de David, a la seva esquerra, simbolitza el paper defensiu de Maria. A la seva dreta el pou d’aigües vives. A la part inferior, es troba una ciutat que ha donat lloc a vàries interpretacions: Jerusalem, la ciutat de Girona, la Jerusalem Celestial, o potser una de les lletanies a la Civitas Dei, amb la qual cosa es vol simbolitzar la seva maternitat divina. Els dos grans àngels que flanquegen la Immaculada són d’extraordinària perfecció artística. Figuren, junt amb aquesta, entre les millors peces de Pau Costa. El de l’esquerra porta un lliri, símbol de la puresa de Maria. Al bancal, la imatge de la cova amb la figura de sant Francesc Xavier ocupa el carrer central. El 1588, després de 75 anys durant els quals no hi havia hagut canonitzacions Xavier, apòstol d’Orient, contribuí al que l’Església de Trento volia: l’expansió del catolicisme arreu del món. Amb aquesta representació del sant al retaule, Pau Costa segueix fidelment la versió de la seva mort: sant Francesc, abandonat pels portuguesos a les portes de la Xina, mor en una cova, estrenyent damunt el pit el Crucifix que sant Ignasi li havia donat. Al sòcol hi trobem la mesa d’altar i dos escuts, un a sota de cada carrer lateral.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Llinatge a ambdós costats de l'altar
AUTOR/A
autentificat Pau Costa i atribuïdes dues figures a Joan Torras
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
Identificació per documentació i relació, respectivament
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
Donació
FONT D'INGRÉS
Cristòfol Rich (canonge)
DATA D'INGRÉS
1719
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Regular, caldria netejar i restaurar algunes parts en els que ha saltat la policromia i s'hauria de fixar.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
Talla de la Puríssima Concepció i quadres laterals de l'antic titular, St. Esteve.
DESCRIPCIÓ
-GALLINARO, L. Titra retables baroques de la Province de Geróne. (1580-1777). Etudes iconologique et socioculturelle (modes de producction, diffusion, réception). Universite Bordeaux III-Michel de Montagne, Universitat Autònoma de Barcelona – Bellaterra, 2005. Annex IV, nº 292 i 308 -GALLINARO, L. Titra retables baroques de la Province de Geróne. (1580-1777). Etudes iconologique et socioculturelle (modes de producction, diffusion, réception). Universite Bordeaux III-Michel de Montagne, Universitat Autònoma de Barcelona – Bellaterra, 2005. Annex III, nº 43. -MARQUÈS, J. “La Capella de la Puríssima Concepció”. Informe, Diari de Girona. -MARTINELL, C. El escultor Luis Bonifás i Massó. Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona- 1948. -MASSIA, À.: Contribución al estudio del Barroco: Pablo y Pedro Costa en la catedral de Gerona, archivo Espanyol de Arte, 1940-41, PP. 542-547. -PALOL, P. DE: Gerona. aires. Barcelona. 1953. -PALOL, P. DE: Gerona monumental. Plus ultra. Madrid. -PÉREZ, A. Girona a l’abast, V. Bell-lloc del Pla. Girona, 1996. p.84-85. -PÉREZ, A. Una nueva aportación a la obra del escultor Pau Costa. Boletín Seminario de Estudios de Arte y Arqueología. Valladolid. 1990. Pp. 554-559. -PÉREZ, A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 ca). Projecció a Girona. Virgili & Pagès. Lleida. 1988. -PÉREZ, A: “ELS RETAULES BARROCS DE LA CATEDRAL”. -ROIG, M.A.: Èmfasi contrareformista en els retaules de la Seu de Girona. Girona revisitada. Estudis d’Art Medieval i Modern. Estudi General de Girona. Girona 1990. pp 119-1939. -SOBREQUÉS, S. GUIA DE GIRONA. ACG. AC, Vol. 95, Full 385, Verso/Recto. [2 març 1885] -Pérez Santamaría, Aurora. El escultor Pau Costa y su taller. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar de Ibercaja, nº115, p.187-215. 2017.
NOTES I OBSERVACIONS
El contracte data de 24 de novembre de 1710. La talla de la Puríssima Concepció i els quadres laterals de l'antic titular St. Esteve es van perdre durant la Guerra Civil. S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.