Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Llosa de Cervià

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2997
CRONOLOGIA
1300
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
99
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un escut a la part inferior. L'escut triangular està format per tres cercles, en cada un d'ells hi ha un cérvol.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Dins d’un mixtilini. Escut triangular curvilini convex. De gules, 3 besants d’or amb un cérvol d’atzur cada un.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
3
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Presenta petites fragmentacions en la superfície.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Escut amb tres besants carregats de cérvols passants a l’esquerra, dins un motiu mixtilini. Són armes de la casa de Cervià, i segons Jaume Marquès el fragment de làpida prové de la part exterior de la capella de sant Iu, sisena capella de la banda dreta de la catedral a partir de la porta principal. El canonge probable titular d’aquestes armes és Guerau de Cervià, documentat a final del segle XIII i començament del XIV. MARQUÈS i PLANAGUMÀ diu: Escut de tres besants carregats de cérvols passants a l’esquerra, dins d’un motiu mixtilini. Són les armes de la casa de Cervià, i segons Jaume Marquès el fragment de làpida prové de la part exterior de la capella de Sant Iu, sisena capella de la banda dreta de la catedral a partir de la porta principal. El canonge probable titular d’aquestes armes és Guerau de Cervià, documentat a final del segle XIII i començament del XIV. Cal puntualitzar que, en heràldica, els animals i tota figura en general, sempre es mostren mirant vers el flanc destre, contràriament, cal dir que son contornats si tenen tot el cos girat vers la sinistra, o reguardant si solament tenen el cap girat.