Segons Marquès (2009): La làpida, que ha perdut pràcticament la inscripció, fa referència a una missa setmanal, que seria la que referim més avall. S’hi pot llegir també clarament “fornicem ante hanc capellam”, que es pot traduir com “la volta de davant d’aquesta capella” (de l’Esperança); també s’hi llegeix “die 12 septem bris 1611”. Jeroni, clergue de Banyoles, el 1576 començà a posseir beneficis i a
permutar-ne; el 1600 tenia ja una canongia de Barcelona. Comptava amb un bon ajut familiar; dos oncles, Martí i Francesc eren respectivament beneficiat i canon ge de la seu de Girona. Aquest Francesc, després d’haver testat el 2 de febrer de 1600, finà; la seva marmessoria tenia 2.328 lliures d’ingressos i 923 de des peses (Resolucions 1600-1601, f 88). Ell havia permutat la canongia de la capital amb un antic vicari general barceloní, Pere Tarroja, que, després d’haver pres el bàcul el bisbe Arévalo de Zuazo, tenia poc a fer a Girona i desitjava tornar a la pàtria. El 1605 l’oncle Martí fundà a la “capella nova del claustre de la seu” una missa setmanal en sufragi de l’oncle Francesc canonge, i l’encarregà al nostre Jeroni. Martí testà el 10 d’abril de 1606, amb una marmessoria molt més prima,
de 376 lliures. Jeroni signà el seu testament el dia 1 de setembre de 1614, des prés d’administrar la pabordia de desembre. Morí el dia 12 de setembre següent (Catedral òbits 1, f 152). La seva marmessoria presentà 2.116 lliures d’ingressos i 1.676 de despeses (Resolucions 1616-1617, f 12v). Amb semblants capitals era possible d’emprendre les obres que dugué a terme a la capella de l’Esperança