Virgini dicatum ab eius partu Nympha ego n(ude) dum iacui pars una sororum Hactenus (immemo)res Dei ituere mei Sed capto ut (certant nimb)orum illudere regi Prosilui in caecas mox reditura domos Nec potui demens muscosa in tecta reverti Capta sacerdotum, non sine lite manu Inque aedem deducta sacram per tesqua, per agros Saxa, per atque hominum saxea corda fluo Res magno te si qua iuvat quaesita labore
Tam procul adductam laetus habebis aquam Sive magis nullo sudore coempta placebit Utere, non ullo parta labore tibi est MDXXV
Dedicat a la Verge pel seu part. Jo nimfa, mentre jeia despullada, una part de les meves germanes, fins aleshores oblidadisses de Déu em deixaren, però feta presonera pel rei de les tempestes, vaig brollar per anar a fosques mansions i no podia tornar embogida als molsosos teulats, presa per la mà dels sacerdots i no sense plets, i corro, portada a la casa sagrada, a través de soledats, a través de camps i roques, i de durs cors humans. Si et plau una cosa obtinguda amb gran treball, tindràs joiós l’aigua portada de tan lluny, i et plau més l’obtinguda sense cap fatiga, serveix-te’n, que no t’ha costat cap feina. 1525.
