Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Encenser

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
1000
CRONOLOGIA
s. XX
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
orfebreria
NOM DE L'OBJECTE
encenser
MIDES
ALÇADA (CM)
28 cm (total cadenes: 111 cm)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
28 cm (total cadenes: 111 cm)
DIÀMETRE (CM)
15 cm
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
fosa, clavat, repussat, incís, platejat
MATERIALS UTILITZATS
metall
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Encenser de dues parts. La cassoleta inferior comta amb un peu circular, mínimament motllurat, amb motius gòtics repussats; segueix immediatament la cassoleta pròpiament dita, semiesfèrica, amb motius repussats similars a arqueries gòtiques trilobulades, coronada per una petita vora llisa amb motllura. La tapadora té una forma general cònica, amb diverses motllures llises que al centre queden interrompuddes per registres convexos de motius vegetals gòtics troquel·lats (per permetre la sortida del fum de l'encens). El coronament superior és una semiesfera decorada amb sis petites crestes. L'encenser queda suspès per cadenes d'argent, tres de les quals surten de les vores de la cassoleta passant per forats a la vora de la tapadora, mentre que la quarta surt del cim de la tapadora. Les cadenes d'uneixen en una placa circular amb pom i anellla, amb un forat per on es pot maniobrar la cadena central per alçar o abaixar la tapadora.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
bo
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
NOTES I OBSERVACIONS
A diferència de 999, l'encenser 1000 té la cassoleta i el peu no només soldats sinó units per un disc de metall i un cargol, i les obertures del registre troquelat central de la tapadora una mica més petites. És pràcticament l'únic criteri que permet distingir entre un i altre.