Gregorius papa XIII ad perpetuam rei memoriam. Salvatoris nostri Iesu Christi aeterno patri consubs tantialis et coaeterni, qui pro redemptione generis humani de summo caelorum solio ad huius mundi infi ma descendere carnem nostram ex utero virgineo assu mere dignatus est (licet immeriti) gerentes in terris et eius exempla sectantes, animabus Christifidelium defunctorum in purga torio existentibus quae per charitatem Deo unitarum ab hac luce deces serunt et piorum sufragiis iuvari meruerunt opportuna de thesauris Ecclesiae subsidia ministrare studuimus ut illae quantum divinae bonitati placuerit adiutae ad caelestem patriam facilius pervenire valeant. De divi na igitur misericordia confisi tenore praesentium concedimus ut quoties quicuncumque sacerdos, sive saecularis, sive regularis missam in uno alta ri sito in ecclesia Gerundensi per dilectum filium Iacobum de Agullana archidiaconum et canonicum una cum capitulo dictae ecclesiae semel dumtaxat eligendo, pro liberatione unius animae in Purgatorio existentis celebraverit, ipsa anima per huiusmodi celebrationem easdem indulgen tias et peccatorum remissiones consequatur et ad ipsius liberationem pro qua celebrabitur dicta missa operetur quas consequeretur et operaretur si praedictussacerdos hac de causa missam ad altare situm in ecclesia beati Gregorii de urbe ad id deputatum celebraret, non obstantibus nostra de non concedendis indulgentiis ad instar, et aliis constitutionibus et ordi nationibus apostolicis caeterisque contrariis quibuscunque. Datum Tus culi, sub annulo piscatoris, die prima octobris MDLXXVI, pontificatus nostri anno quinto. Cae. Glorierius.
Gregori XIII papa, per a perpètua memòria. Essent lloctinent a la terra (encara que immerescudament) i seguint l’exemple del nosre salvador Jesucrist, consubstancial i coetern amb l’etern Pare, el qual des del soli més alt del cel es dignà assumir la carn de la nostra nissaga del ventre vir ginal per venir al més baix d’aquest món a fi de redimir la mateixa nissa ga, desitgem subministrar els subsidis del tresor de l’Església a fi que les ànimes de cristians difunts que, havent mort unides a Déu per la caritat, es troben al Purgatori i mereixen ser ajudades per sufragis de persones pie toses, en la mesura que plagui a la divina bondat puguin arribar més fàcilment a la pàtria celestial. Confiant, per tant en la divina mise ricòrdia, amb aquestes lletres concedim que, cada vegada que un sacerdot, secular o regular, per a l’alliberament d’una ànima que es trobi al Purgatori, celebrarà missa en un altar de la seu de Girona que ha d’escollir una vegada per sempre el nostre estimat fill Jaume d’Agullana, ardiaca i canonge, juntament amb el capítol de la mateixa església, aquesta ànima, per la referida celebració aconse gueixi les mateixes indulgències i perdons, i la missa tingui tant efecte, com aconse guiria i tindria efecte si el mateix sacerdot celebrés amb aquesta finalitat a l’altar situat a l’església de Sant Gregori de Roma destinat a aquest fi; sense que obstin la nostra constitució de no concedir indulgències “ad instar” i altres constitu cions i ordinacions papals i altres coses contràries de qualsevol mena. Donat a Frascati, sota l’anell del Pescador, el dia 1 d’octubre de 1576, cinquè del nostre pon tificat. Cèsar Glorierius.
