Segons Marquès (2009): Pontich admeté: “No he pogut alcançar noticia alguna del que está enterrat en lo paviment en llosa devant la tari ma”. En efecte, la llosa no té inscripció i es troba molt erosionada. S’hi ha notat, amb tot, la part superior de la imatge jacent d’un bisbe, acompanyada als angles de la llosa d’escuts dins motius circulars i polilobulats, dels quals se’n conserven escassament dos; en un d’ells hom hi ha vist la bordura de peces i es podria intuir un mont floré. Tenint en compte això i la capella en què es troba la llosa, s’ha proposat que podria tractar-se de la pedra tombal que havia cobert les des pulles d’Arnau de Mont-rodon a la desapareguda sala capitular de la seu, fins que el seu germà Bertran féu obrar, a partir de 1374, el sumptuós sepulcre emplaçat al mur esquerre de la mateixa capella (núms. 53 i 60). Potser també
féu recol·locar l’antiga llosa al sòl, on es veu avui (M. SUREDA, Els precedents de la catedral de Santa Maria de Girona, tesi doctoral inèdita, 2008).
