Ermesidis
ERMESSENDA
LA PADRINA
DE LA CATEDRAL
ERMESSENDA
Ermesidis
Personatge central en la història, tant de Catalunya com de Girona, al segle XI. Neix el 972 i viu fins als 85 anys. Quan té 17 anys, es casa amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogoverna el condomini dels tres comptats: Barcelona, Girona i Osona, fins a la seva mort, l’any 1058.
En els seus inicis, i de ben jove, participa en la guerra civil al califat de Còrdova, dominada pels califes àrabs (al-Andalus), al costat del seu marit, qui encapçala diverses campanyes militars contra els sarraïns, que tot i les grans baixes, resulten un vertader èxit militar i econòmic. A partir de la seva mort, els governarà en solitari com a regent durant la minoria d’edat del seu fill, cogovernarà amb ell durant la seva majoria d’edat, i també amb el seu nét fins a retirar-se.
Ens trobem en un context molt dur, marcat tant per tensions externes: com són l’afebliment de l’auctoritas comtal barcelonina, havent de fer front a la revolució feudal, quan mers oficials s’aixequen en armes esdevenint barons feudals, amb l’epicentre al Penedès; i també internes, primer amb el seu fill Berenguer Ramon I, a qui cedeix els comtats de Barcelona i Osona fins a la seva mort el 1035, i posteriorment amb el seu nét Ramon Berenguer, amb qui la desavinença és tal que finalment li acaba venent el domini dels tres comptats per mil unces d’or
La seva regència va ser intel·ligent, hàbil i molt llarga. Es va iniciar amb la tutela del seu fill, Berenguer Ramon I, el setembre del 1017. Les disputes amb ell van ser nombroses, sobretot pel control del condomini. Aquestes acaben quan mor de sobte, amb menys de 30 anys d’edat, fet que retorna a Ermessenda el control dels tres comptats, fins que les disputes amb el seu nét Ramon Berenguer I, el qual vol assumir el control absolut del condomini, i degut també a la seva avançada edat, decideix vendre-li abans de rendir-se i jurar-li fidelitat. Aquest fet demostra el seu compromís, fermesa i fidelitat als seus principis fins al final dels seus dies.
Molts són els documents importants que signa, i les accions que du a terme durant la seva vida. És qui nomena Oliba l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà i bisbe de la diòcesi de Vic. Aporta constantment generoses donacions a l’Església catòlica, col·laborant estretament amb el mateix Oliba, el bisbe Pere de Carcassona i el bisbe Pere Roger (el germà d’Ermessenda).
Va promoure la construcció de la Catedral de Girona, així com del monestir de Sant Daniel i en morir, va donar al Bisbat de Girona peces d’un gran valor, tant material com històric, perquè fossin conservades. Actualment s’exposen al Museu de la Catedral.
EL TRESOR DE LA CATEDRAL
La padrina de la Catedral
Diu la llegenda, que en aquest cas, la realitat d’allò que ha aconseguit el personatge és suficient per convertir-lo en llegenda. Així Ermessenda es va convertir en la dona amb més poder a Catalunya al segle XI, i va viure 85 anys, una vida extraordinàriament llarga per a la seva època. En casar-se amb Ramon Borrell, va rebre d’ell drets i privilegis, que va exercir amb gran habilitat. En morir el seu marit, va gestionar les propietats pel seu compte, fet gens habitual per una dona, ja que en l’època havia de demanar permís al marit per a fer qualsevol moviment. Va exercir plenament les funcions del seu marit: presidint el tribunal de justícia de l’any 1.000 i estan molt a prop de les decisions de política interna. Va viure més enllà dels seus dos protectors, l’abat Oliba i el bisbe Pere de Carcassona, i va ser ferma i fidel als seus principis fins a l’últim moment, no donant-se mai per vençuda. Tant que fins i tot, abans de rendir-se i jurar fidelitat al seu nét, li va vendre tots els seus drets per mil unces d’or.
L’anell d’Ermessenda
Però com un objecte tan petit ha sobreviscut més de mil anys i el podem apreciar en els nostres dies? Diu la llegenda, que des de la seva mort, aquest s’ha anat incrustant a diferents peces, que formen o han format part del patrimoni de la Catedral. Es creu que, fins i tot, havia estat incrustat al propi altar, i que acaba a la custòdia del corpus, juntament amb un altre anell. Va ser entregat per ella mateixa al Capítol, perquè el custodiés i el conservés, també com a mostra de la seva plena confiança. En resposta, i derivat del gran afecte i com a agraïment en ser la promotora de la Catedral, l’ha protegit i el seguiran protegint tants mil·lennis com faci falta.
Arqueta d’Hixam II
A la Península, dominada al sud per la cultura àrab, es desencadenen conflictes molt violents entre els califes àrabs, emmarcats per la guerra civil existent entre ells a l’època. Ramon Borrell, el marit d’Ermessenda, fa acte de presència amb els seus mercenaris a prop de Córdoba, per ajudar el califa de Medina Azahara. Ningú ho sap del cert, ni tampoc n’ha quedat constància enlloc, de com l’arqueta d’Hixam II, una de les peces d’argenteria àrab més admirada, de tant de valor i alhora de tal exquisidesa, arriba a mans de la comtessa de Carcassona. Podria ser que l’hagués dut el seu marit en el viatge de tornada i li entregués com a regal, però fora com fos, al museu de la Catedral, la qual ella promogué, està conservada.
Les escriptures del Segle XI
Diu la llegenda, que la Catedral de Girona va ser impulsada per l’emperador Carlemany, qui figura dins seu en diferents representacions francament importants i al qual es va retre culte durant segles. Però també es diu que el germà d’Ermessenda (Pere Roger) decidí ser Bisbe i que va voler erigir una catedral romànica a Girona. La comtessa de Carcassona va acceptar ajudar-lo, i per aquest motiu, va adquirir els terrenys en els quals ara hi ha la Catedral, impulsant-ne també la seva construcció. Ermessenda es retirà a Girona i en morir, va ser enterrada a la seva Catedral, on la seva imatge perdurarà per l’eternitat, esculpida en pedra sobre el seu sarcòfag, perquè també continuï la seva llegenda.
El Monestir de Sant Daniel
Diu la llegenda, que l’any 888 els sarraïns van decapitar un monjo eremita armeni a Arles de Provença (França), qui es deia Sant Daniel. El cos del difunt, per evitar que fos profanat, va ser portat i amagat per un matrimoni cristià a la vall Tenebrosa, emplaçament molt pròxim a Girona. Aquest cos sant generaria un culte que s’aixoplugaria en una petita capella, que més tard es convertiria en església parroquial, la qual acabaria esdevenint l’actual monestir de Sant Daniel. Una ara romana, junt amb alguna altra resta de la mateixa època, que es conserven dins el monestir, donen peu a pensar que aquesta església va ser bastida sobre les runes d’un antic temple pagà. Entre aquest i la Catedral hi ha un camí que voreja el riu Galligants, que es diu que la comtessa Ermessenda caminava sovint immersa en pensaments profunds, durant el seu retir a Girona.
Sepulcre i escultura d’Ermessenda
Diu la llegenda, que Guillem Morell, el creador del seu sepulcre, en morir el seu germà (qui era l’escultor de la Catedral de Mallorca) va ser requerit per tornar i reemplaçar-lo. Però ell, va ser qui va voler quedar-se a Girona, ja que n’estava enamorat. La sorpresa va ser que, en obrir el sepulcre original d’Ermessenda, fa poc més de cinquanta anys, el qual ell havia creat, s’hi van trobar una gran sorpresa: estava decorat amb una sèrie de franges vermelles sobre fons daurat, que han resultat ser el testimoni més antic de la senyera que s’ha conservat. Però aquesta no fou l’única sorpresa, també van veure que aquest estava buit. No hi havia restes que poguessin acreditar que s’hi havia enterrat Ermessenda.
La padrina de la Catedral
Ermessenda de Carcassona, comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona, governà en solitari els tres comtats després de la mort del seu marit el 1017, el comte de Barcelona Ramon Borrell. Ho va fer de forma activa, participant en decisions i signant documents de gran importància, fet que era molt poc habitual entre les consorts de nobles. Durant un govern, de ben segur es forgen relacions determinants amb uns territoris i hostilitats amb d’altres, però les condicions pel seu govern van ser extremadament complexes i difícils. Tampoc està exempta de conflictes familiars, tant amb el seu fill Berenguer Ramon I, a qui li cedeix el govern de Barcelona i Osona, quedant-se només amb el de Girona (fins a la mort del primigeni, quan recupera els tres), com amb el seu nét Ramon Berenguer I (Cap d’Estopes), amb qui viuen en disputa constant, fins que finalment es retira.
L’anell d’Ermessenda
Des de l’antiguitat, la calcedònia ha estat una pedra preciosa molt valorada i apreciada. No és estrany, doncs, que encara en l’època medieval trobem personatges poderosos que l’utilitzen en el disseny dels seus símbols de poder, com a segell. En l’anell de la comtessa Ermessenda, que funciona com a segell i està fet d’aquest material tan apreciat, hi ha escrit el seu nom tant en llatí com en àrab, al revés, ja que quan es prem amb força contra la cera líquida, l’escrit queda gravat del dret. Aquest objecte, tant senzill com petit, era capaç de plasmar el gran poder polític de la noblesa en qualsevol document.
Arqueta d’Hixam II
És una arqueta de plateria andalusina de la qual sabem amb certesa que va sortir dels tallers califals “omeyas” i en coneixem el seu lloc i data de creació, Córdoba entre els anys 974 i 976. Està molt ben conservada; fet que significa que tots i cadascun dels seus detalls, fins als més menuts, constitueixen un testimoni de valor excepcional sobre la manera de treballar dels artesans, així com els conceptes estètics d’aquest moment històric. És un producte de luxe de la més alta qualitat, només a l’abast d’uns pocs, un regal de grandíssima importància que va fer el califa Hakam II al seu fill, qui seria el futur califa i hereu Hixam II. Durant un temps es va utilitzar a l’altar major de la Catedral, lloc que va ocupar fins a passar a formar part del museu.
Les escriptures del Segle XI
La Catedral romànica de Girona, va ser l’edifici que va permetre traslladar la seu episcopal a dins dels murs de la ciutat (totalment emmurallada a l’època). Va ser consagrada amb una acta, que la firmaren l’arquebisbe de Narbona (Guifre de Narbona), diversos bisbes convidats, destacant el famós Abat Oliba i el bisbe de Girona (Pere Roger) i, entremig, hi trobem també la signatura de la germana d’aquest últim i promotora de l’obra arquitectònica de la Catedral, la comtessa Ermessenda de Carcassona. No és un fet gens habitual de l’època, que la signatura d’una dona, i a més que no formava part de l’estructura eclesiàstica, es trobi entre les personalitats més rellevants de l’època.
El Monestir de Sant Daniel
El de Sant Daniel de Girona és un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya. Fundat el 1017, mil anys després s’inicien els actes de celebració del seu primer mil·lenni, deu segles de presència continuada que comporta un gran llegat. També fou la comtessa qui va fundar aquest monestir, en un terreny que comprà amb el seu marit pel seu germà Pere Roger, bisbe de Girona i pel qual en pagà cent unces d’or pur, que també servirien per reparar la catedral de Girona, tan malparada que els dies de pluja no s’hi podia celebrar el culte, segons cita el document. Juntament amb Sant Pere de Puel·les, a Barcelona, és l’únic monestir benedictí femení que ha perdurat des de l’època medieval a Catalunya.
Sepulcre i escultura d’Ermessenda
Els Sepulcres comtals de la Catedral de Girona són dues obres escultòriques d’estil gòtic, del segle XIV, realitzades pel gran mestre mallorquí Guillem Morell, considerat el millor escultor de Catalunya a l’època. Una d’elles és la de Ramon Berenguer II (el Cap d’Estopes) i l’altra de la seva àvia Ermessenda de Carcassona. L’obra fou realitzada a instàncies del rei Pere el Cerimoniós, quan aquest ordenà el trasllat dels sepulcres romànics originals, des de la galilea (atri) —lloc on es trobaven en aquell moment— fins a l’altar, un dels llocs més importants de la Catedral. Fa uns cinquanta anys, es van obrir els sepulcres per investigar què hi havia a dins. Va ser una gran sorpresa trobar que el sepulcre original d’Ermessenda seguia dins, i que per tant, l’altre el folrava.
