Presul honestatis qui vixit ad omnia fide, clauditur hoc lapide dilector virginitatis / Dictus Bernardus, vulgo de Vilamarino virtutum nardus qui (...)vo peregrino / Se defensavit et sedis iura Gerunde, nec quidquam pavit, fuit imo fortis abunde / Imperiumque merum mixtum tenuere sub alis Basquara, Bisbalis, per eum constet tibi verum / Apposuit muris ut posset tollere rixas, furcas affixas quae sunt habitacula furis / Emit Corçanum quod Xpi. propter honorem, ad successorem misit, reputans fore sanum / Fecit de fructu binum sibi presbiteratum, argentique (...) dimittit / (...)ut (...)um cum Christo sit sine luctu sed kathedram (...) quibus est ecclesia fulta, / annique versaria statuit duo sicque lumen bis binum nupen sibi placet virgo Maria / corpore non sanus ad pape iussa Viennam, ivit iam canus, fugit sic nempe geennam / Claviger hunc Xpi. voluit transmitere Xpo., amoto tristi sic mundo transiit isto / anno milleno cum tercentis adhibendis, insuper undeno febru(ari)i ternisque kalendis / cujus honestate subjunxit papa nepotem, in patrui dotem G. compunctus pietate / qui G(uilielmus). presentem tumbam fecit fabricari, apponens mentem sub ea queat ut tumulari / eliciis castris tumulandus et intumulatus, conjaceant astris cum Xpo. quisque locatus.
Prelat digne, que visqué amb fe per a tot, és tancat amb aquesta làpida, amant de la virginitat, dit Bernat, vulgarment de Vilamarí, nard de virtut que amb (vigor) extraordinari es defensà a sí mateix i els drets de la seu de Girona, i res no temé, sinó que fou prou valent. Et consti que és cert que mantingué la senyoría i el mer i mixte imperi de Bàscara i la Bisbal; a fi de poder acabar amb les renyines plantà prop de les muralles forques, que són estada de lladres. Comprà Corçà, que per honor de Crist, cedí al successor, considerant que seria bo; de les rendes en fundà dos beneficis per poder estar amb Crist sense pena (...) la càtedra que hi ha a l’església, i fundà dos aniversaris, fou devot de la verge Maria . Trobant-se malalt del cos i ja ancià anà per ordre del papa a Vienne i fugí així de l’infern. El clavari de Crist volgué trametre’l a Crist. Allunyat així aquest trist món, passà l’any mil, afegint- n’hi tres-cents, i, a més, onze (=1312), el dia 30 de gener; per a la seva dignitat el papa li donà per successor el nebot, mogut a compassió per l’herència de l’oncle de Guillem, el qual Guillem féu construir la present sepultura, amb el pensament de poder-se enterrar sota d’ella, als castells del cel puguin l’enterrat i el que ho ha de ser trobar-se als astres amb el Crist.
