Hic dominus episcopus de Rochabertino, Petrus clarus meritis munere divino / Jacet pater pauperum corpore supino, receptus a Domino in personis trino / Pius vir laudabilis, vita gloriosus, dulcis et amabilis, donis copiosus / Natus vicecomitis, totus gratiosus, fuit suis subditis numquam onerosus. / Hanc plenus ecclesiam largitate rexit, pulcramque palacii curiam erexit / Operando nimium ubique protexit, jura et ecclesiae plurima porrexit. / Castrum magnanimiter S. Saturnini, defendit, et fortiter turrim molendini / Erigens magnifice more Constantini, passi tuti Numinis virtute divini / Sex annis tantummodo in hac sede sedens, presul privilegia pluribus concedens / Et anniversaria statuit recedens, templum Marthe construens ultimo decedens. / Obiit autem venerabilis pontifex predictus anno Domini MCCCXXIIII, XIIII kal. Januarii, cuius anima requiescat in pace. Amen / Qui tumulum cernis, cur non mortalia spernis? / Tali namque domo clauditur omnis homo.
Ací el senyor bisbe Pere de Rocabertí, distingit pels mèrits en el càrrec diví, pare dels pobres, jau amb el cos de sobines, rebut pel Senyor, tri en persones divines. Home pietós i lloable, gloriós en vida, dolç i amable, abundant en dons, nascut d’un vescomte, tot graciós, mai fou carregós als seus súbdits. Regí aquesta església amb abundant generositat, erigií una bella cúria del palau, fou protector arreu, molt actiu, i amplià els drets de l’església. Defensà magnànimament el castell de Sant Sadurní, i amb energía la torre del molí, bastint magníficament, a la manera de Constantí, amb la força de la divinitat. Només va seure sis anys en aquesta seu, prelat que concedí privilegis a molts, fundà aniversaris, i en morir bastí la capella de Santa Marta. Morí el venerable pontífex esmentat l’any del Senyor 1324, el dia 20 de desembre; reposi en pau la seva ànima, Amén. Tu, que veus la sepultura, perquè no desprecies les coses mortals? Certament, en una casa semblant és tancat tot home.
