A la base si pot llegir perquè hi està incís: "1895 J. Sala i una marca amb les lletres GA". Per la qual cosa tot i l'enceser conserva la forma típica d'aquestes peces ens els segles XVI i XVII, és posterior.
Estructuralment l'obra es composa de tres parts, el braseret circular, destinat a la combustió de l'encens, un peu circular amb ornamentació floro-vegetal incisa i la tapadora, o torre hexagonal i que s'estructura en tres pisos en sentit decreixent, més l'acabament o remat final en forma de torreta cilíndrica amb ars. A més consta d'anella suspensora i quatre cadenetes.
La peça recull les diferents variants tipològiques que s'anaren introduint al llarg dels segles en aquets objectes: les planxes retallades d'ogives i coronades amb merlets eren típiques en les traceries gòtiques dels segles XIII-XVI, les columnetes baluastrades de fosa amb coronaments esfèrics procedeixen dels repertoris barrocs dels segles XVI-XVIII. Però, en aquest cas i per la data incisa en la base de la peça estem davant una obra del s. XIX
