• Web oficial Catedral de Girona i Basílica de Sant Feliu
Phone Envelope Map-marker-alt Instagram
Entrades
Entrades

Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Retaule de Sant Narcís

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
272
CRONOLOGIA
1710-1727
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
objecte de culte
NOM DE L'OBJECTE
retaule
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
cisellat, tallat, policromat, daurat
MATERIALS UTILITZATS
fusta
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
hagiogràfic
DESCRIPCIÓ
Retaule de tres cossos (sòcol,cos principal i àtic) dividits en tres carrers. Fou contractat el 1710 a l'escultor Pau Costa, no es va començar fins al 1718 i s'acabà el 1727. Fou encarregat i costejat pel canonge de la Catedral Narcís Font. El SÒCOL es troba a ambdós costats de la mesa de l'altar i té l'escut del donant. Sembla com si estigués brodat en una roba lligada als extrems de l'espai rectangular del sòcol. La suposada roba penja formant grans plecs, i, per donar-li més realisme, té un serrell al voltant. L'escut és quartejat en creu. Al primer quarter de la dreta hi ha un canalobre al centre i boles a ambdós costats. Al quarter de l'esquerra s'ha partit el camp: a la dreta trobem un gos i a l'esquerra un arbre. Als dos quarters inferiors s repeteixen els temes, però a l'inrevés: el tema que el quarter superior era a la dreta passa a l'esquerra i el de l'esquerra a la dreta. Timbrat amb elm i al cim d'aquest veiem un cap de gos. Tot al voltant de l'escut s'aprecia una ornamentació molt corbada. Al COS PRINCIPAL, té en el carrer central, i damunt de l'altar i de les grades ornamentals, una grossa fornícula on es troba la figura de ple volum de sant Narcís. El sant està damunt una elevada peanya molt ornamentada. La peanya és més ampla a la base i s'estreny al temps que es corba cap amunt. Els elements decoratius de baix a dalt són: fulles corbades, dos caps d'angelets que semblen sortir de les fulles, i al damunt dels caps una altra vegada ornamentació vegetal de fulles amb una garlanda superposada que s'uneix a les volutes de la part superior de la peanya. Orla la peanya, una ornamentació vegetal ondulada. Sant Narcís hi està representat com a bisbe i vestit de pontifical. Es cobreix amb la mitra i sosté el bàcul amb la mà esquerra. També amb l'esquerra agafa la capa que l'envolta. Al pit porta una creu. Les seves vestidures són intensament plegades, amb plecs mòrbids i en diagonal. El braç dret té alçat amb gest de diposar-se a predicar. Amb rostre molt seriós, amb l'entrecella arrufada i faccions quelcom dures. Flanquegen sant Narcís dos àngels, un a cada costat. Estan de perfil i suspesos en l'espai. L'àngel del costat de l'Evangeli sosté un llibre obert, embolcallat amb una túnica molt plegada que sembla ésser impulsada pel vent. Les ales són molt verticals i daurades. L'àngel del costat de l'Epístola sosté una palma amb la mà dreta. La túnica li deixa el pit al descobert i també sembla impulsada pel vent. Els cossos d'ambdós àngels s'arquegen lleugerament com les ales. Tant el llibre com la palma que sostenen aquests àngels són atributs que corresponen a sant Narcís. Brancals i arc de la fornícula tenen ornamentació vegetal, atapeïda i amb predomini dels daurats. En el carrer de l'Evangeli hi ha dues pilastres, una a cada extrem del carrer, el recorren de dalt a baix. Són estriades, amb ornamentació vegetal que, en disposició helicoïdal, envolta les pilastres. Són d'ordre compost. A l'espai que hi ha entre les pilastres veiem un medalló el·líptic, que es recolza i s'uneix al retaule per la part de baix, damunt una espècie de peanya, però que se separa progressivament del retaule de baix a dalt. Aquesta, diguem-ne peanya, en la qual es recolza el medalló, és molt ondulada, amb volutes de la part superior hi ha el cap d'un angelet. El medalló té pintada la figura d'un sant en èxtasi. El marc del medalló és d'una gran riquesa decorativa: volutes a la part inferior, ornamentació vegetal molt corbada a la resta i al cim una petxina. Tot seguit de la segona pilastra, hi ha dues franges amb ornamentació vegetal de dalt a baix. La segona s'adossa al mur de la capella. La mateixa composició és repeteix en el carrer de l'Epistola, només varia el sant pintat al medalló que és un altre. Aquest no està en èxtasi, com l'altre porta una ploma a la mà, però no tenen, cap dels dos, atributs que permetin la identificació. Un entaulament separa el cos principal de l'àtic. El carrer central és corbat, adaptant-se a l'arc de la fornícula. Té fris i cornisa. Al centre del fris, damunt la clau de l'arc, veien un cap d'angelet, a la cornisa, dos caps d'angelets. Els tres caps són en disposició triangular. El fris està situat en el vèrtex inferior. L'entaulament és més ample als carrers laterals. Consta d'un ample fris amb ornamentació vegetal que es trenca i avança damunt els capitells de les pilastres; es veu, també, un segon fris, estret prolongament del carrer central i, finalment, la cornisa, que sobresurt molt, es trenca i avança. L'ÀTIC: Ocupa al carrer central una fornícula el·líptica on es troba la figura de ple volum de sant Andreu. Porta un gran nimbe radiat i el seu atribut: la creu aspada. Alça el cap. Porta túnica i mantell de gran ondulació, com si el vent les impulsés. Els plecs hi són nombrosos i en diagonal. A la part inferior, la fornícula està flanquejada per angelets en alt relleu, molt moguts, i que formen diagonals amb el cos, braços i cames. Quasi nus, porten només un estret drap molt ondulat. Al voltant dels àngels hi ha una ornamentació molt ondulada i daurada. Ocupa el carrer dret de l'àtic un medallò el·líptic amb pintura. Hi ha pintada santa Teresa davant d'una taula amb un llibre obert i porta la ploma a la mà dreta com si es disposés a escriure. Envolta la pintura un marc una decoració vegetal molt ondulada i, en gran part daurada. El mateix medalló es repeteix en el carrer de l'esquerra, però hi ha pintada santa Rosa de Lima (o santa Maria de Cervelló). Es cobreix amb un mantell blanc i porta el cap una corona de roses. El retaule té al cim un entalament que es corba al carrer central, adaptant-se a l'arc de la fornícula de sant Andreu. Té un fris llis i una cornisa que sobresurt. Encimbellant la cornisa hi ha una decoració molt ondulada, especialment al centre, per damunt d'una petxina que fa de clau de l'arc. Als carrers laterals, aquest entaulament consta també d'un fris llis i d'una cornisa que sobresurt. Damunt la cornisa s'inicia un frontó que es trenca de seguida i forma unes volutes. A darrera de cada fragment de frontó, hi ha ornamentació vegetal. A tot el retaule la policromia dels fons imita marbres de diversos colors. Als murs de la capella, a ambdós costats del retaule, hi ha dues grans teles pintades que es degueren fer al mateix temps que el retaule, puix el marc d'aquestes teles té el mateix tipus de decoració que els medallons el·líptics del cos principal i els cims de les teles són com el de la fornícula de sant Andreu. A més, les pintures són, indubtablement, barroques.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
(veure descripció: escut del donant en els dos costats del bancal).
AUTOR/A
Pau Costa (escultor) i Antoni Viladomat (pintures)
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Caldria netejar-lo i tensar les teles de les pintures. Repassar policromia-daurat.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-Marquès Casanovas, J., "La capella de Sant Narcís", Informe, Diari de Girona, 7 d'octubre de 1987 -Marquès Casnovas, J., "La capella de Sant Narcís (II)", Informe, Diari de Girona, 14 d'octubre de 1987 -Palol, P. de, Gerona Monumental, Madrid, 1955, p. 78 -Ramió Pujadas, J., Retaule de Sant Narcís?", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, tom IV, 1949, p. 284 i ss. -Font, L., Gerona. La Catedral y el Museo Diocesano, Ed. Carlomagno, Girona, 1952, p. 28 -Pérez Santamaría, A., Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 CA.). Projecció a Girona., Editoral Virgili i Pagès, SA, Lleida, 1988, p. 270-274. -Roig, A., "Èmfasi contrareformista en els retaules de la Seu de Girona", Girona Revistada. Estudis d'Art Medieval i Modern, Estudi General núm. 10, Universitat de Girona, Girona, 1990, p. 123 -COLOMAR, I. “Les Mosques de Sant Narcís”, dins d’Annals, vol. 25, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1981, p.535-542. -CONSTANS, L. G. “Las Moscas de San Narciso”, dins d’Annals, vol. 2. Girona: Institut d’Estudis Gironins, 1947, p.254-257. -MUNDÓ, A. “L’ Autenticitat del sermó d'Oliba de Vic sobre sant Narcís de Girona”, dins d’Annals, vol. 22, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1974, p. 97-114 -QUEROL, B. DE. “La Capella de Sant Narcís i la família Font de Girona”, dins d’Annals, vol.45. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2004, p.569-588. -RAMIÓ, J. “Estudio histórico relativo a la capilla y altar de san Narciso de la catedral de Gerona”, dins d’Annals, vol. 4. Girona: Institut d’Estudis Gironins, 1949, p. 284-292. -Pérez Santamaría, Aurora. El escultor Pau Costa y su taller. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar de Ibercaja, nº115, p.187-215. 2017.
NOTES I OBSERVACIONS

CATEDRAL DE GIRONA

972 427 189
visites@catedraldegirona.cat
Plaça Catedral, s/n
17004 Girona
www.catedraldegirona.cat

BASÍLICA DE SANT FELIU

972 201 407
santfeliugi@gmail.com
Pda. Sant Feliu, 29
17004 Girona
www.catedraldegirona.cat

2024 © CATEDRAL DE GIRONA Tots els drets reservats

AVÍS LEGAL i POLÍTICA DE PRIVACITAT

AVÍS LEGAL i POLÍTICA DE PRIVACITAT

iònic.web