Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de l’ardiaca Dalmau Raset (+1450)

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
227
CRONOLOGIA
1450
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
escultura
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
tallat, esculpit, policromat
MATERIALS UTILITZATS
pedra, alabastre
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Retrat, grup de figures humanes i figures bíbliques
DESCRIPCIÓ
El mausoleu de l’ardiaca Dalmau de Raset està situat a la paret lateral de mà dreta de la capella. Es tracta d’un sepulcre sota arcosoli i consta de tres parts. En la inferior quatre figures d’àngels sotenen una espècie de pergamí desenrotllat que conté un resum de la vida del difunt; la inscripció biogràfica, traduïda del llatí, diu: "Ací jau l'honorable i egregi baró doctor en Decrets, Dalmau de Raset, que fou canonge i ardiaca major d'aquesta benèfica Seu de Girona, el qual en la seva vida féu construir i fabricar la present capella i l'ornà copiosament i decorosa i dels seus béns hi instituí i dotà amb gran opulència tres beneficis i també disposà que després de la seva mort s'hi celebressin sis aniversaris presbiterals i dotze conventuals amb els set salms, i també manà i ordenà que els obtenidors dels dits beneficis acompanyessin el cos de Crist anant a combregar els malalts, i féu moltes altres coses bones, i regí i governà dita església amb molta prudència en concepte de vicari general dels bisbes que hi hagué en el seu temps, i en ella suportà molts treballs. Morí el 29 del mes de setembre de l'any del Senyor 1450, l'ànima del qual descansi en pau. Amén." La inscripció està flanquejada per un escut a cada costat que responen al llinatge de la família dels Raset: són de camper d’or amb faixa atzur i tres flors d’or. Cadascun d’aquests escuts és sostingut per un àngel i, sobre d’aquests, trobem les figures del bisbe i dos acòlits a la part esquerra; i dos acòlits en actitud orant a la dreta. En el centre hi ha el sarcòfag de les cendres, tot decorat amb relleus de ploraners i a la tapa del qual es veu l'estàtua jacent del benefactor, vestit d’ardiaca i duu un llibre amb un segell i una ploma a les mans, que reposen sobre el seu pit, el cap reposa sobre d’un coixí decorat amb motius vegetals i té un gos, signe de fidelitat, als peus. Encara hi ha una altra filera de personatges a sobre d’aquest: un grup format per la cúria amb el bisbe beneint el difunt entre dos acòlits. Al fons, dos àngels eleven amb un llençol l'ànima del personatge envers el cel. El mausoleu està emmarcat per una arquitectura d’estil gòtic amb un dosser d’arc conopial calat amb decoració trevolada que el clou i feixos de pilastres amb fust llis amb bases sostingudes per mènsules figuratives, amb animals. Uns pinacles al capdamunt, que flanquegen la part superior de l’arc per ambdós laterals.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Hic iacet honorabilis et egregius decretorum doctor dominus Dalmacius de Raseto, canonicus et archidiaconus maior huius alme sedis Gerunde, qui in vita sua presentem capellam construi et fabricari fecit et eam copiose et decenter ornare et in eadem tria beneficia de propriis bonis instituit et opulentissime dotavit; etiam post ipsius mortem sex anniversaria cum VII psalmis in eadem fieri mandavit necnon in elevatione Sanctissimi Corporis Christi singulos cereos albos per IIII clericos de existentibus in coro teneri accensos perpetuo iussit et ordinavit; ulterius obtinentes dicta beneficia Corpus Christi associare eundo ad communicandum infirmos mandavit et ordinavit, et multa alia bona fecit et prudentissime ut vicarius generalis episcoporum qui pro tempore fuerunt dictam ecclesiam rexit et gubernavit et multos labores pro ea sustinuit. Obiit XXVIIII mensis septembris anno Domini MCCCCL, cuius anima requiescat in pace. Amen. Ací jau l’honorable i egregi doctor en decrets, senyor Dalmau de Raset, canonge i ardiaca major d’aquesta egrègia seu de Girona, que en vida féu alçar i bastir la present capella, la féu ornar amb abundància i decència i hi instituí tres beneficis que dotà ricament de béns propis seus; igualment després de la seva mort manà celebrar-hi sis aniversaris amb set salms, i disposà i ordenà que a l’elevació del santíssim Cos de Crist sempre quatre clergues dels que fossin al cor tinguessin encesos sengles ciris; encara manà i disposà que els obtentors dels referits beneficis acompanyessin el Cos de Crist en anar a combregar els malalts, i féu moltes altres coses bones i regí i governà prudentíssimament com a vicari general dels bisbes que successivament hi hagué la referida església, i per ella suportà molts treballs. Morí el 29 de setembre de l’any del Senyor 1450; la seva ànima reposi en pau. Amén.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
Anònim
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
regular
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-FONT, L. Gerona. La Catedral y el Museo Diocesano, Girona: Ed. Carlomagno, 1952, p. 24. -MARQUÈS, J. "La capella de Sant Isidor", Informe, Diari de Girona, 11 de gener de 1987. -VVAA. El bisbe Margarit i la seva època. Fundació Caixa de Girona. Centre Cultural de Caixa de Girona. Fontana d’Or. Ed. Fundació caixa Girona, 2006. -PLADEVALL, A. (Dir.), "L'Art Gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes", Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2007, p.278-280 -Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Observem com, amb 18 anys de distància, les roses d’aquest escut presenten algunes diferències respecte al seu familiar, Bernat de Raset, 1432. Segons Marquès (2009): Tires inferiors: “Sent Dalmau, bisbe”. “Mossen Dalmau de Raset, ardiacha maior”. Transcripció a Pontich, Repertori, III, f 198v. Dalmau de Raset, fill de Francesc de Raset, donzell d’Ullastret, nasqué cap al 1385, atès que el 1394 fou dispensat essent d’edat de 9 anys per poder tenir beneficis. Estudià cànons entre 1407 i 1412, data en que rebé l’ardiaconat de la Selva. El permutà per l’ardiaconat major el 1421. En aquesta mateixa data començà a actuar com a vicari general; governà també la diòcesi en seu vacant. Rebé l’ordenació de prevere relativament tard, el setembre de 1442. Fundació de benefici, 1442, D-1, f 54v-60. Testà el 1448, amb codicil de 1450 (D-2, f 5-8). Vegeu J. M. MARQUÈS, “El sínode de Lleida de 1418”, dins Jornades sobre el Cisma d’Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià, Barcelona, 1988, 465-478. S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.