Observem com, amb 18 anys de distància, les roses d’aquest escut presenten algunes diferències respecte al seu familiar, Bernat de Raset, 1432.
Segons Marquès (2009): Tires inferiors: “Sent Dalmau, bisbe”. “Mossen Dalmau de Raset, ardiacha maior”. Transcripció a Pontich, Repertori, III, f 198v. Dalmau de Raset, fill de Francesc de Raset, donzell d’Ullastret, nasqué cap al 1385, atès que el 1394 fou dispensat essent d’edat de 9 anys per poder tenir beneficis. Estudià cànons entre 1407 i 1412, data en que rebé l’ardiaconat de la Selva. El permutà per l’ardiaconat major el 1421. En aquesta mateixa data començà a actuar com a vicari general; governà també la diòcesi en seu vacant. Rebé l’ordenació de prevere relativament tard, el setembre de 1442. Fundació de benefici, 1442, D-1, f 54v-60. Testà el 1448, amb codicil de 1450 (D-2, f 5-8). Vegeu J. M. MARQUÈS, “El sínode de Lleida de 1418”, dins Jornades sobre el Cisma d’Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià, Barcelona, 1988, 465-478.
S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG.
S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.