Karolus
Magnus
CARLEMANY
EL PARE
D’EUROPA
CARLEMANY
Karolus Magnus
Personatge central en la consolidació de la prosperitat de l’Imperi carolingi. Expandeix els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual incorpora gran part d’Europa occidental i central. Conquereix Itàlia i és coronat Imperatus Augustus. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assenta les bases del que esdevé l’Europa occidental a l’edat mitjana.
Combat els sarraïns, que amenaçaven les possessions carolíngies a la península Ibèrica, i passa a l’ofensiva per tal d’apoderar-se del territori. Després d’una llarga campanya, aconsegueix sotmetre els saxons, obligant-los a convertir-se al cristianisme i els integra al seu regne.
Actualment Carlemany és considerat, no sols el fundador de les dinasties francesa i alemanya, sinó també “el pare d’Europa”. El seu imperi unifica per primer cop la major part d’Europa occidental des de la caiguda de l’Imperi romà, i el renaixement carolingi, establint una identitat europea comuna.
És el defensor de la fe ortodoxa i del papa Lleó contra els sediciosos romans. Així viatja a Terra Santa a petició de l’emperador Constantí per recuperar la Corona d’Espines i les relíquies de la Passió de Crist i, per fi, com a miles christi expulsa els sarraïns de la Península i funda nombroses esglésies dedicades a la Verge.
Decretat en la creença que Carlemany havia fundat i dotat la catedral de Girona, i la major part dels cenobis, de la diòcesi després de derrotar i expulsar els sarraïns, el document fundacional diu explícitament que va ser aquest, i no cap altre, el motiu principal que va impulsar el bisbe Arnau de Montrodon i, en paral·lel i alhora, l’església de Girona, a instituir la festa en honor a l’emperador, que es commemorava cada 29 de gener, i a organitzar un solemne i piadós homenatge perpetu a partir d’elevar-lo als altars.
EL TRESOR DE LA CATEDRAL
El pare d’Europa
Diu la llegenda que Carlemany, després de deslliurar el sud de la Península dels musulmans amb el seu exèrcit, fent camí de tornada decideix aturar-se a Girona i retornar-la també a mans dels cristians. En aconseguir-ho, és tractat com un heroi, així que decideix fundar la Catedral de Girona. En aquell moment, neix la gran veneració popular a l’emperador: amb la construcció de la seva torre, la seva cadira, el seu tapís, la seva clau de volta i la seva estàtua, entre d’altres. Moltes són les llegendes que formen part de la cultura popular, que parlen de l’estada de l’emperador carolingi a la ciutat i fins i tot té un dia: el 29 de gener. Moltes també són les històries i peces de gran valor que s’han transmès durant segles, i algunes han arribat fins avui dia.
La Figura de Sant Carlemany
Si observes l’escultura, segurament el primer que veuràs és que li falta una mà. Però no sempre ha estat així, Cascalls bé l’esculpí amb dues mans. I què va succeir? Doncs diu la llegenda, que una vegada que l’escultura va viatjar a Sevilla, per ser exposada i admirada, a la seva tornada ho va fer sense la mà dreta. Tot i reclamar-la, i buscar-la, mai s’ha pogut recuperar. Desapareguda, no es té cap prova de com era, ni de què hi portava: es diu que segurament era una bola del món (orbe), que representa el seu poder gairebé diví, la mà del rei. També es diu que seria una maqueta de la Catedral, ja que se’l creia popularment el promotor d’aquesta… Però mai ho sabem, tot i notar la seva presència. I on deu ser ara la mà de Carlemany?
La torre de Carlemany
Diu la llegenda, que un dia d’hivern que nevà fortament a Girona, Carlemany decideix pujar a dalt de tot del campanar de la Catedral de Girona per contemplar el paisatge de la ciutat totalment recoberta de color blanc. Un cop arriba a dalt de tot, es recolza al marc de la finestra, en inclinar-se endavant, des d’allà, li cau l’espasa al bell mig del claustre—la seva estimada Montjoie—. Carlemany fa que els seus soldats la busquin entre els metres de neu que el cobreixen, però tot i fer-ho sense descans hi ha massa neu, i mai aconsegueixen trobar-la. Es diu també que en caure de punta, i amb la força que porta en haver-ho fet de tan amunt, s’enfonsa a la Terra continuadament, viatjant cap al seu interior, fins que un dia arribarà al centre d’aquesta. Quan això passi, la Terra es partirà en dos i serà doncs, la fi del món.
La cadira de Carlemany
La cadira és molt ampla, tant que hi poden seure tranquil·lament dues persones de costat (com un petit banc). Diu la llegenda, que aquesta fou la cadira de Carlemany a la Catedral, el seu tron, i que com a tal té un poder d’unió molt especial: si s’hi asseu una parella, l’energia que emana farà que es casin abans d’un any. Però per contra, si s’hi asseu una persona sola, encara que sigui només una vegada, no aconseguirà casar-se mai. Per això, s’explica que antigament hi feien asseure els seminaristes, just abans de ser ordenats capellans. D’aquesta manera, gràcies a la força de la cadira, s’asseguraven que es mantindrien solters per sempre, tal com el seu vot els obliga, i també per aquest motiu és la cadira del bisbe.
La clau de volta de Carlemany
En la segona volta de la Catedral, també la segona amb més importància, hi ha representat un personatge barbut i coronat, que s’ha relacionat i cregut que és, com seria lògic, Déu. Però si ens hi fixem bé, al darrere seu s’hi despleguen un seguit de flors de lis, el símbol heràldic propi dels reis i emperadors francs, que els simbolitza com a tals. Contràriament, no hi podem observar cap símbol diví, que ens representi a Déu. Per tant, sembla que la figura s’hauria de descriure com el mateix Carlemany, santificat dins de la Catedral i al capdamunt de la clau de volta, des d’on ens observa. Ocupa un espai predominant, només superat per importància per Santa Maria, la patrona de la Catedral de Girona, la qual ocupa la primera volta.
Tapís de la Creació
Diu la llegenda, que el dia 25 de febrer de l’any 1538, Carles I, l’aleshores emperador d’Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic, visita Girona. Tal com consta a la crònica que es va escriure de la seva visita, va demanar expressament poder veure el brodat, l’aleshores conegut com “el drap de Carles el Gran de la història de l’emperador Constantí”, anomenat actualment el Tapís de la Creació. Aquest “Carles el Gran” és Carlemany, per tant en aquell moment era el “drap de Carlemany”. Pensem-hi bé. Es dóna una situació realment única, ja que els tres caps imperials d’èpoques diferents, es troben per un instant en el mateix lloc, i per primera vegada: Carles V, contempla el brodat de Carlemany, on s’hi representa l’emperador Constantí.
El pare d’Europa
Ens trobem a l’edat mitjana, a ple segle VIII. El domini islàmic de la Península fa que hi predomini la cultura àrab. Girona no és una excepció. L’edifici de culte d’aleshores, instal·lat allà on ara hi ha la Catedral que coneixem avui en dia, és convertit a mesquita, un espai principal de culte islàmic. Carlemany, qui serà proclamat l’emperador d’Occident, decideix fer una incursió amb les seves tropes al sud d’Europa. Després de ferotges batalles, aconsegueix recuperar el territori i retornar-lo a mans cristianes. Durant la seva tornada a casa, desvia part de les seves tropes a Girona per aconseguir recuperar, també, el seu centre de culte cristià.
Figura de Sant Carlemany
Aquesta preciosa figura d’alabastre pintada, que la promociona el bisbe Arnau de Montrodó, s’esculpeix per donar culte a l’emperador Carlemany com a sant. Estava situada a la capella dels Quatre Sants Màrtirs i va ser realitzada per Jaume Cascalls al segle XIV, qui és considerat el millor escultor de Catalunya en aquell moment. Se’l mostra com un noble, que trepitja uns animals grotescos que signifiquen el mal que s’havia apoderat d’Europa. Cascalls ha de representar a Carlemany, però no existeixen les fotografies encara, utilitza les referències que té més properes… per tant hi esculpeix Pere II el Cerimoniós, qui sí que coneixia personalment.
La torre de Carlemany
La Catedral de Girona ha estat construïda en diversos segles, i per tant també amb diversos estils. De la catedral romànica, en queden certs vestigis o records, com és la Torre de Carlemany, ja que en erigir el nou temple gòtic es va decidir mantenir-la. Tot i l’absència d’elements decoratius, s’utilitzen pedres diferents per donar diversos tons de color: com pedra volcànica negra o blocs de construccions romanes de color groc. Es considerava un dels llocs més segurs del complex catedralici: es diu que en ella s’hi trobava la cambra amb el tresor, que comptava amb només dues claus: una pel bisbe i una altra per un responsable. Alguns arquitectes li donen la funció de contrafort. Fins i tot, les marques observades a la pedra apunten que segurament albergava les manxes de l’antic orgue.
La cadira de Carlemany
La “cadira de Carlemany” és un seient episcopal del segle XI, fet de marbre dels Pirineus. Està situat darrere de l’altar major de la Catedral, en un lloc enlairat damunt d’un tram d’escales. En el seu frontal s’hi esculpeixen formes arquitectòniques i vegetals, i està ornamentada amb uns medallons que representen els animals simbòlics de cada evangelista: Marc el lleó, Mateu l’home, Lluc el brau i Joan l’àguila. Aquesta escena sol aparèixer en els famosos pantocràtors, on aleshores al centre hi ha Crist en un tron, però en aquest cas al centre, i entronitzat, s’hi troba el bisbe. L’escena generada per l’elevació, el tron, els evangelistes i l’orfebreria del presbiteri, creen una imatge simbòlica de poder i d’importància de la seva figura.
La clau de volta de Carlemany
La clau de volta és la pedra central, i que completa (la que tanca), una volta. Quan s’està construint l’arc, té un significat especial: quan es col·loca aquesta pedra, significa que ja està llesta, és a dir que s’ha acabat la volta i ja se sosté per si sola. Aguanta enormes tensions, que provenen de les pedres que l’envolten, aquestes també són les que la mantenen a lloc. Però més enllà de la importància arquitectònica i funcional, en un temple catòlic es decoren per representar les grans icones a qui es dedica el temple: així són un dels elements arquitectònics més importants pel seu significat. És per això, que és molt habitual trobar-hi les figures de més importància i devoció del culte: com són els patrons del temple —la Mare de Déu, Crist o Déu—.
El Tapís de la Creació
És el brodat del segle XI, o de començaments del XII, únic en el seu gènere. No només és el més important de la Catedral de Girona, sinó que constitueix la peça més rellevant de totes les d’art tèxtil romànic que es conserven. Brodat amb llanes de color, les seves grans dimensions són de 4,5 metres d’amplada per 3,58 metres d’alçada. La riquesa del seu contingut temàtic i iconogràfic, presenta una vasta simfonia sobre la creació del món i de l’estada de l’ésser humà al Paradís. Una corona còsmica, en la qual els elements de la naturalesa encerclen la figura central de crist, el creador del cosmos i la Terra en la fe cristiana, està beneint amb un gest el llibre del món, obert a la seva mà. El seu estat de conservació és excepcional, sense comptar amb la franja inferior, que s’ha anat perdent amb el temps i només queda la punta d’una corona, que no se sap a qui representa.
