Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Breu d’Altar de Gregori XIII

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2773
CRONOLOGIA
1576
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Placa Epigràfica
NOM DE L'OBJECTE
Placa Epigràfica
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
271
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Marbre
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Placa epigràfica en commemoració de la concessió de privilegis papals atorgats pel Papa Gregori XIII per via de la Secretaria de Breus,.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Gregorius papa XIII ad perpetuam rei memoriam. Salvatoris nostri Iesu Christi aeterno patri consubs tantialis et coaeterni, qui pro redemptione generis humani de summo caelorum solio ad huius mundi infi ma descendere carnem nostram ex utero virgineo assu mere dignatus est (licet immeriti) gerentes in terris et eius exempla sectantes, animabus Christifidelium defunctorum in purga torio existentibus quae per charitatem Deo unitarum ab hac luce deces serunt et piorum sufragiis iuvari meruerunt opportuna de thesauris Ecclesiae subsidia ministrare studuimus ut illae quantum divinae bonitati placuerit adiutae ad caelestem patriam facilius pervenire valeant. De divi na igitur misericordia confisi tenore praesentium concedimus ut quoties quicuncumque sacerdos, sive saecularis, sive regularis missam in uno alta ri sito in ecclesia Gerundensi per dilectum filium Iacobum de Agullana archidiaconum et canonicum una cum capitulo dictae ecclesiae semel dumtaxat eligendo, pro liberatione unius animae in Purgatorio existentis celebraverit, ipsa anima per huiusmodi celebrationem easdem indulgen tias et peccatorum remissiones consequatur et ad ipsius liberationem pro qua celebrabitur dicta missa operetur quas consequeretur et operaretur si praedictussacerdos hac de causa missam ad altare situm in ecclesia beati Gregorii de urbe ad id deputatum celebraret, non obstantibus nostra de non concedendis indulgentiis ad instar, et aliis constitutionibus et ordi nationibus apostolicis caeterisque contrariis quibuscunque. Datum Tus culi, sub annulo piscatoris, die prima octobris MDLXXVI, pontificatus nostri anno quinto. Cae. Glorierius. Gregori XIII papa, per a perpètua memòria. Essent lloctinent a la terra (encara que immerescudament) i seguint l’exemple del nosre salvador Jesucrist, consubstancial i coetern amb l’etern Pare, el qual des del soli més alt del cel es dignà assumir la carn de la nostra nissaga del ventre vir ginal per venir al més baix d’aquest món a fi de redimir la mateixa nissa ga, desitgem subministrar els subsidis del tresor de l’Església a fi que les ànimes de cristians difunts que, havent mort unides a Déu per la caritat, es troben al Purgatori i mereixen ser ajudades per sufragis de persones pie toses, en la mesura que plagui a la divina bondat puguin arribar més fàcilment a la pàtria celestial. Confiant, per tant en la divina mise ricòrdia, amb aquestes lletres concedim que, cada vegada que un sacerdot, secular o regular, per a l’alliberament d’una ànima que es trobi al Purgatori, celebrarà missa en un altar de la seu de Girona que ha d’escollir una vegada per sempre el nostre estimat fill Jaume d’Agullana, ardiaca i canonge, juntament amb el capítol de la mateixa església, aquesta ànima, per la referida celebració aconse gueixi les mateixes indulgències i perdons, i la missa tingui tant efecte, com aconse guiria i tindria efecte si el mateix sacerdot celebrés amb aquesta finalitat a l’altar situat a l’església de Sant Gregori de Roma destinat a aquest fi; sense que obstin la nostra constitució de no concedir indulgències “ad instar” i altres constitu cions i ordinacions papals i altres coses contràries de qualsevol mena. Donat a Frascati, sota l’anell del Pescador, el dia 1 d’octubre de 1576, cinquè del nostre pon tificat. Cèsar Glorierius.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Promotor de l’Altar privilegiat de la capella Gregoriana, ell i el seu germà Miquel foren els promotors del retaule i la reixa de la capella dels Sants Doctors, on podem veure el seu escut d’armes en diferents formes. També en una casulla al Museu tèxtil de la catedral. A la llinda d’una finestra d’una casa a la plç. dels Lledoners. A la façana de la casa dels Agullana, escut del s. XVII, a la Pujada de Sant Martí , i a la façana de l’Església de Sant Martí Sacosta. , lloc d’enterrament dels Agullana, en lloc de la catedral com la resta de canonges i altres càrrecs eclesiàstics. Segons Marquès (2009): Encara que la concessió de privilegis papals per via de la Secretaria de Breus fos habitual el segle XV, s’intensificà el segle XVI. La concessió ací referida, dita “d’altar privilegiat” l’obtingueren multitud d’esglésies; a la cate dral de Girona la capella Gregoriana té aquest nom per haver-la atorgat el papa Gregori XIII. La gestionà l’ardiaca Jaume d’Agullana, que simultània ment demanava a Sant Ignasi de Loyola que fundés un col·legi de jesuïtes a Sant Martí Sacosta, església pròxima al seu palau gentilici. Per a la persona de l’ardiaca, vegeu Martí DE RIQUER, Quinze generacions d’una família cata lana, Barcelona, 1999, 296-297 i 352-353. Els Agullana no s’enterraven a la catedral, sinó a Sant Martí