DOMÈNECH i ROURA, Fèlix, Nobiliari general català, Montaner i Simon, Barcelona, 1923-1930, Vol. I, Làm. XXIII, escut 2, No diu d’on ha tret els esmats, perquè cap làpida sepulcral al claustre de la catedral mai no n’ha tingut, és a dir, metalls i colors. Creiem que, com en el cas de l’escut del prevere Francesc Salvador, 1467, nº 89 , hi van posar una combinació d’esmalts suposats.
Segons Marquès (2009): Aquesta làpida tenia una inscripció al voltant. Encara se’n llegeix “+Hic
iacet honorabilis dom(inus ...) anno MCCCC XXV”. Possiblement les armes
corresponen a aquesta primera sepultura; els canonges que moriren el 1425
foren Joan Bertran, abat de Sant Feliu de Girona i Francesc Mateu. Es pot
valorar la candidatura del primer si es comparen les armes d’aquesta llosa
amb la del bisbe Andreu Bertran (1420-1431) visibles en diversos indrets del
Palau Episcopal (M. Soler, “El bisbe Andreu Bertran i el palau espiscopal de
Girona, dins AIEG 34 (1994), 427-456). En tot cas, Guerau Andreu fou jurat
de la ciutat de Girona els anys 1522, 1531, 1536, 1547, 1550 i 1554, i batlle
de la ciutat el 1542; cada vegada que prengué possessió del càrrec prestà el
jurament preceptiu davant del vicari general.
