Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre Pere de Joan Albert

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2816
CRONOLOGIA
1645
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
258
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb la part inferior desgastada. A la part central s'identifica un escut heràldic quadrilong en baix relleu i sobre seu una inscripció en majúscula lapidària.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Petrus Albertus tumulo sepelitur in isto... post mul)tos annos qui degit in arce ...)remeavit hic archilevita (can)didus et mure armillino sive decorus prepositus, prima suffectus praepositura, denique fatalem metam properavit ad ipsam octo bis saeclo, nono lustroque per septembris de[ce]m et septena luce quievit. És sepultat en aquest túmul Pere Albert, que després de viure molts anys (a Roma), retornà ací com a ardiaca, decorat amb la blanca dignitat de l’ermini i nomenat titular de la primera pabordía; finalment arribà al terme fatal i reposà el segle dues vegades octau (16è), el lustre novè (45), el dia dis set de setembre.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. De..., un xiprer de...ressaltat d’una faixa corbada amunt de...amb 3 estrelles de 6 puntes de... Timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): La biografia del personatge deixa endevinar allò que la inscripció amaga. Va romandre a Roma almenys des de 1620, que ja consta com a titu lar de la pabordia de gener (prima prepositura) de la seu, fins a 1638, data en que féu la professió de fe corresponent a la presa de possessió de l’ar diaconat de Besalú, que s’havia fet conferir pel datari papal el 1632. Fou, per tant, un més dels que, amb el seu comportament justificaren l’oportu nitat i alhora la inutilitat del conegut i reeditat Memorial del rey don Felipe IV presentado al papa Urbano VIII por los embajadores don fray Domingo Pimentel y don Juan Chumacero y Carrillo de 1633, contra els abusos de la Dataria. Havent obtingut l’ardiaconat de Besalú tornà a Girona a gaudir-ne. La data de la seva mort és indicada de manera alambinada; havia transco rregut dues vegades un vuitè segle (= 16), havien passat encara nou lustres (= 45 anys), i, del mes de setembre se n’havien escolat disset llums ( 17 dies). Fou el 17 de setembre de 1645.