Segons Marquès (2009): La biografia del personatge deixa endevinar allò que la inscripció amaga. Va romandre a Roma almenys des de 1620, que ja consta com a titu lar de la pabordia de gener (prima prepositura) de la seu, fins a 1638, data en que féu la professió de fe corresponent a la presa de possessió de l’ar diaconat de Besalú, que s’havia fet conferir pel datari papal el 1632. Fou, per tant, un més dels que, amb el seu comportament justificaren l’oportu nitat i alhora la inutilitat del conegut i reeditat Memorial del rey don Felipe IV presentado al papa Urbano VIII por los embajadores don fray Domingo Pimentel y don Juan Chumacero y Carrillo de 1633, contra els abusos de la Dataria. Havent obtingut l’ardiaconat de Besalú tornà a Girona a gaudir-ne. La data de la seva mort és indicada de manera alambinada; havia transco rregut dues vegades un vuitè segle (= 16), havien passat encara nou lustres (= 45 anys), i, del mes de setembre se n’havien escolat disset llums ( 17
dies). Fou el 17 de setembre de 1645.