Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre d’Isidre d’Orteu i Bertran

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2906
CRONOLOGIA
1780
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc en baix relleu. Dins d'aquest hi ha una inscripció en majúscula lapidària que ocupa gran part de la superfície. A la part inferior hi ha un escut heràldic ovalat encartutxat amb llambrequins, coronat amb un casc burgonet.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Hic reversus in terram iacet ill. et admodum reverendus dominus Isidorus de Orteu et Bertran, utriusque iuris doctor, archidiaconus major et canonicus hujus almae ecclesiae Gerundensis, in qua per 55 annos canonice residens bene et laudabiliter officiis et muniis suis, nominatim sede episcopali ter vacante functus, doctus, prudens, strenuus, pius, sepeliri voluit ante praesens altare de S. Isidoro nuncupatum, ab ipso ex devotione funditus et augustius reaedificatum. Vixit annos 82 menses II. Obiit die 18 septembris anno Domini 1780. O.P.E. (Orate pro eo). DOM. Ací, havent retornat a la terra, jau l’il·lustre i mont reverend senyor Isidor d’Orteu i Bertran, doctor en ambdós drets, ardiaca major i canonge d’aquesta noble església de Girona, a la qual residí canònicament durant 55 anys, exercí bé i lloablement els seus oficis i encàrrecs, i especialment la seu vacant en tres ocasions, docte, prudent, esforçat i pietós, volgué ser enterrat davant el present altar, dit de Sant Isidor, que per devoció havia reedificat totalment i en forma més noble. Visqué 82 anys i 2 mesos. Morí el 18 de setembre de 1780. Pregueu per ell.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Al retaule, escut ovalat emmarcat per perfils de volutes. Quarterat: 1r i 4 t d’argent, 3 faixes d’atzur sobremuntades de 3 creuetes gregues de gules (1, 1 i 1); 2n i 3r de gules, un lleó coronat d’or. Timbrat d’un casc i un capel de canonge. Però al sepulcre, escut rodó encartutxat. Quarterat: 1r i 4 t d’argent, 3 faixes d’atzur sobremuntades de 3 creuetes gregues de gules (1, 1 i 1); 2n i 3r de gules, un lleó coronat d’or. Timbrat d’un casc i d’un capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Isidre d’Orteu (sovint escrit Horteu), probablement originari de la Pobla de Segur, era parent d’Isidre Bertran, ardiaca que fou de Girona i frustrat arquebisbe de Tarragona (+ 1719) a causa de la seva manca de fidelitat a Felip V, que l’expulsà del país; era també parent dels Copons, un dels quals fou bisbe de Girona (1726-1728) i arquebisbe de Tarragona. Prengué possessió de la coadjutoria de l’ardiaca major el 1725. La seva llarga vida li permeté d’assistir a importants canvis al capítol catedralici, progressivament tancat a les nissagues familiars i obert a la meritocràcia diocesana i castellana. Fou el darrer ardiaca major que, a la mort o renuncia del bisbe esdevingué automàticament governador de la diòcesi, prerrogativa que li fou confirmada des de Madrid encara el 1770. Dotà un ric benefici de patronat familiar, sota advocació dels sants Isidre i Pere d’Alcàntara a la capella de Tots Sants (1757).