Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre del comte Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
315
CRONOLOGIA
finals s. XIV
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
escultura
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
tallat, esculpit, cisellat, policromat
MATERIALS UTILITZATS
alabastre
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Retrat i heràldica
DESCRIPCIÓ
El sepulcre romànic està recobert de cinc plafons frontals d'alabastre i dos més, un per al cap i un altre pels peus. Hi ha esculpida al damunt l’estàtua jacent del comte, abillat de guerrer. També hi ha una inscripció pintada en una taula de fusta, que diu en llatí medieval: "En aquest túmul jau el cos de l'il·lustre i poderós baró, senyor Ramon de Berenguer, qui establí els Usatges. Aquest, per l'abundància i espessor dels seus cabells rissats, fou nomenat Cap d'Estopes. El qual, després de ser ferit, morí el cinc de desembre de l'any del Senyor 1082, i fou sepultat en un túmul construït al defora en la present Seu ran de la porta i més tard traslladat per l'il·lustríssim príncep i senyor don Pere tercer, rei d'Aragó, el cinc de novembre de l'any del Senyor 1395 i cinquanta del seu regnat." La cara que va adossada a la paret no està recoberta. Quan es van col·locar els plafons, com que el suport era molt just, un costat del sepulcre romànic va ser suprimit i substituit per les plaques gòtiques. Cada peça apareix esculturada per mitjà d'un arc apuntat i coronat amb frondes; al centre de cada plafó hi ha l'escut amb les quatre barres. Les separacions de cada plafó vénen marcades per petits pinacles, decorats amb frondes. El sepulcre romànic també té pintades les barres catalanes (a la tapa), però menys ben conservades que les d'Ermessenda. Reposant sobre la tapa hi ha l'estàtua jacent del comte vestit amb indumentària de guerra (cota de malla i espasa) i amb l'expressió jove del rostre, d'home fort. Als peus hi ha esculpit un gos, símbol de fidelitat.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escuts de quatre barres catalanes a cada plafó
AUTOR/A
Guillem Morei
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
Identificació per font
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
Restaurat i netejat (bàsicament la figura jacent) l'any 1982, per l'equip del servei del Patrimoni, amb motiu dels actes commemoatius del novè centenari de la mort del comte Ramon Berenguer II (El Punt, 7 de desembre de 1982).
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Regular, ha perdut part de la policromia i caldria netejar.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
vuit
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-ALBERCH, R.; CLARA, J. i ROURA, G. El Gironès, La Selva, La Garrotxa. Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 3. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A., 1981. -CLARA, J. Introducció a la Història de Girona. Col. Històries locals, núm. 1, Sant Cugat del Vallès: Edicions Del Pèl, 1983. p.69. -CLARA, J. Introducció a la Història de Girona. 3ª ed., col. Quaderns de les Sivelles. Girona: CCG Edicions, 2004. p.55. -FONT, L. Gerona. La Catedral y el Museo Diocesano. Ed. Carlomagno: Girona, 1952, p. 29. -MONTALBÁN, C. “Un mancús (II) de Ramon Berenguer I”, dins d’Annals, vol. 35, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1995, p. 47-53. -NADAL, J. et al. La Catedral de Girona. Una interpretació. Ajuntament de Girona i Lunwerg editores: Barcelona, 2002. p. 147. -ACG. AC, Vol. 106, Full 103. [30 gener 1929]
NOTES I OBSERVACIONS
L’aspecte actual del sepulcre de Ramón Berenguer II Cap d’Estopes es deu a que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós va manar traslladar el sepulcre de la galilea a l’interior de la Catedral, i va encarregar a l’arquitecte i escultor Guillem Morei que folrés amb sobrecobertes marmòries la vella caixa de pedra del sepulcre romànic. Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque. S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.