Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Tomàs de Regàs i Carbonell

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2861
CRONOLOGIA
1721
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
243
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb inscripcions molt desgastades a la part superior, inidentificables. La part inferior és llisa. Compta amb un marc en baix relleu.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Hoc sub lapide tumulantur ossa Thomae de Regas et Carbonelli huius almae sedis canonicus, obiit 24 octobris 1721. DOM. Sota aquesta làpida són enterrats els ossos de Tomàs de Regàs i Carbonell, canonge d’aquesta insigne seu. Morí el 24 d’octubre de 1721.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. De..., una sínia al natural, al peu un forn de carbó; un cap d’atzur, 3 estrelles de 8 puntes d’or. Timbrat d’un capel de bisbe de sable amb les borles d’or.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): No començava amb l’ací enterrat, la presència de la família Regàs a la catedral. Josep Regàs i Carbonell era ardiaca d’Empordà des de 1679. Indici segur d’una seva estada a Roma, les donacions de relíquies que féu a esglésies amb les que tingué relació, com la d’Aiguaviva (1685) i la de Maçanes, de la seva pairalia (1691). Morí el 1712, però ja el 1710 havia renunciat alguns beneficis. Tomàs, l’enterrat sota aquesta làpida, ingressà al capítol, essent clergue, el 1695; havia estat tonsurat l’any anterior. Fou canonge de 1712 a 1721, i protegí familiars seus clergues de Maçanes. El principal d’aquests, no referit a la làpida, fou Francesc Regàs i Lligada, canonge durant el respectable període de 1721 a 1780. Durant aquest llarg període han restat documentades accions seves a favor d’eclesiàstics de la família Lligada d’Arenys de Mar, així com de Feliu Rigalls, el 1763.