Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Tomás de Lorenzana y de Butrón

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2933
CRONOLOGIA
1796
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc a baix relleu, consta d'un escut heràldic quadrilong a la part superior. Aquest està emmarcat amb llambrequins i coronat amb un capel. Sota l'escut trobem una inscripció en majúscula lapidària.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Hic sepultus est illustrissimus ac reverendissimus dominus don Thomas de Lorenzama et de Buitron, patria Legionensis, genere clarissimus; eques regii insignisque ordinis Caroli III, huius almae sedis dignissimus episcopus; olim in ecclesia Tudensi doctoralis canonicus, in Salmanticensi poenitentiarius, in Cesaraugustana decanus, ad Gerundensem pontificatum evectus, ecclesiam hanc officiis devinxit, donis auxit, dioecesim saepe lustravit, perque annos amplius viginti mitissime ac prudentissime rexit. Pauperes effusis opibus, istitutis hospitiis, Dei gloriam templis, seu veteribus instauratis seu novis erectis, sustinuit et fovit, omnino sed Narcissi ut cultorem eximium, ita successorem non degenerem praestitit: cui amplissimum, ubi iacet, sacellum, eius impulsu, vigilantia, curis, sumptibus pie caeptum, constanter absolutum fuit. Vixit annos LXVIII, menses X, dies item X, summa in omnes bonitate ac beneficentia; obiit XII calendas februarii anni MDCCXCVI, triste sui desiderium relinquens. Ací és sepultat l’il·lustríssim i reverendíssim senyor don Tomàs de Lorenzana i de Buitrón, natural de Lleó, de noble nissaga, cavaller de la Real e Insigne Orden de Carlos III, digníssim bisbe d’aquesta il·lustre seu; havia estat canonge doctoral a la seu de Tuy, penitencier a la de Salamanca i degà a la de Saragossa; promogut a pontífex de Girona, es féu seva aquesta església amb els seus serveis i la va acrèixer amb els seus donatius; visità diverses vegades la diòcesi i la regí amb benignitat i prudència durant més de vint anys. Sostingué i afavorí els pobres abocant-hi cabals i instituint hospicis; la glòria de Déu amb temples, o bé restaurant els antics o bastint-ne de nous, i en tot es comportà com a eximi devot i successor no indigne de sant Narcís, al qual, amb el seu impuls, vigilància, cura i despeses, piament s’inicià i amb constància s’acabà la gran capella on és sepultat. Visquè 68 anys, 10 mesos i 10 dies, essent bo i benèfic amb tothom; morí el 21 de gener de 1796, deixant un trist enyor d’ell.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong polonès encartutxat. D’or, 2 lleons ajaguts contornats de gules; bordura cosida d’argent, amb 8 ... d’atzur. Timbrat al cap amb l’escut de la Universitat d’Alcalà de Henares: escacat d’or i de gules. Timbrat d’un bàcul d’or a destra, d’una mitra a sinistra, d’un capel de sinople i acompanyat al peu de la medalla de l’Orde de Carles III per la part de revers.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
4
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Hem escrit la biografia d’aquest prelat a “Tomàs de Lorenzana, bisbe de Girona, un funcionari benefactor (1775-1796)”, dins Bisbes, Il·lustració i jansenisme a la Catalunya del segle XVIII, Vic 2000. Valgui com a resum d’aquesta biografia el que confeccionàrem per al DHEC: nasqué a Lleó el 1728. La seva carrera eclesiàstica s’inicià amb estudis a Alcalá i continuà amb canongies a Tuy, Salamanca i Saragossa; quan, el 1774, Carles III el féu bisbe de Girona, el seu germà gran, Francisco Antonio ja havia assolit l’arquebisbat de Toledo. Fundà el 1777 a la ciutat de Girona un hospici per recollir orfes i vagabunds, dotat econòmicament amb les rendes de les almoines locals existents a la diòcesi i recolzat en una organització de recollida d’almoines estesa pels pobles. Hi establí tallers tèxtils, la primera indústria que tingué Girona. L’edifici que féu bastir per l’hospici és avui casa de cultura. Col·laborà amb l’ajuntament de la ciutat per posar a Girona una escola de dibuix, igual com havia iniciat la d’Olot, que féu dirigir per Joan Carles Panyó i que fou la base de la tradició artística que ha mantingut des d’aleshores la capital de la Garrotxa; comptà per erigir l’escola olotina amb un llegat fet en vista a dotar-hi un col·legi de jesuïtes que l’expulsió d’aquests religiosos havia deixat inoperant. Encarregà a Ventura Rodríguez el projecte de la capella de Sant Narcís, de l’església de Sant Feliu de Girona, un dels edificis religiosos més notables del s. XVIII a Catalunya, i aportà ajut econòmic decisiu per a la seva construcció.