Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Taverner i d’Ardena

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2880
CRONOLOGIA
1741
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre molt desgastat. S'identifiquen lletres en majúscula lapidària i la part superior d'un escut heràldic amb un arbre.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Làpida molt erosionada
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Queda el perfil d’un escut quadrilong francès, on al 1r quarter hi ha un vern i al 2n quarter el perfil d’un lleó contornat, segurament, dels Àrdena? Per timbre, porta una corona de marquès i encara podem determinar que portava capel de bisbe per la resta que queda a la destra de l’escut.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): El germà petit del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena (núm. 216) i nebot del bisbe Miquel Joan de Taverner i Rubí (núm. 214) fou canonge des de 1711, abat de Sant Feliu de Girona des de 1712 i vicari general del seu germà des de 1721 (Marquès, Carreres, p. 168-169). Pontich no en ressenya la sepultura sinó només unes poques notícies (Pontich, Episcopologi, 388); no podria ser altrament, perquè el ressenyat el sobrevisqué tres anys. Sens dubte fou sebollit a la mateixa capella que els seus parents, llavors del Corpus, on hi ha una quarta làpida d’aspecte molt semblant a les anteriorment descrites (núms. 214, 216 i 221). En ella, malgrat l’erosió, s’hi poden llegir les primeres lletres del cognom i identificar part de l’escut del llinatge, timbrat amb una corona de marquès i un capell canonical.