Segons Marquès (2009): El germà petit del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena (núm. 216) i nebot del bisbe Miquel Joan de Taverner i Rubí (núm. 214) fou canonge des de 1711, abat de Sant Feliu de Girona des de 1712 i vicari general del seu germà des de 1721 (Marquès, Carreres, p. 168-169). Pontich no en ressenya la sepultura sinó només unes poques notícies (Pontich, Episcopologi, 388); no podria ser altrament, perquè el ressenyat el sobrevisqué tres anys. Sens dubte fou sebollit a la mateixa capella que els seus parents, llavors del Corpus, on hi ha una quarta làpida d’aspecte molt semblant a les anteriorment descrites (núms. 214, 216 i 221). En ella, malgrat l’erosió, s’hi poden llegir les primeres lletres del cognom i identificar part de l’escut del llinatge, timbrat amb una corona de marquès i un capell canonical.