Segons Marquès (2009): El bisbe Pontich és enterrat a la tomba 193. El canonge Pontich (Bulaternera, Rosselló, ca. 1670-Girona 1738) té suficient fama entre els arxivers perquè no calgui afegir dades a la seva biografia, sintetitzada al DHEC, III, 124. A diferència d’abundants nepotes fainénats, ell treballà de valent: organitzà l’arxiu de la Catedral de Girona i el descriví en tres volums que han estat abundantment saquejats per escriptors d’història, i no sempre amb el corresponent reconeixement. Quant als nebots, el bisbe en tingué, clergues com Sulpici: un Francesc i un Josep reberen beneficis durant el seu pontificat. En canvi, el canonge sembla haver-se despreocupat de promocionar nebots a la carrera eclesiàstica, i la tomba reservada a nebots no n’acollí d’altres que Sulpici.