Segons Marquès (2009): Vera simbola: l’adjectiu fa referència al cognom Veray, mot provençal que significa justament “persona que diu la veritat”. Sixt Veray, clergue des de 1692, començà posseint un dels beneficis de presentació de la seva família a la seu. Coadjutor de Jaume Burgués el 1697, i propietari el 1704. Tingué la dignitat d’ardiaca d’Empordà el 1712, i devia perdre-la en ocasió de la guerra de Successió. No hem constatat que tingués cap altre càrrec. Morí el 1735. Recentment Pep Vila ha publicat “El dramaturg Sixt Veray, canonge de la catedral de Girona, en el context de la representació de la Passió a Celrà (1703)”, dins AIEG 45 (2004), 733-767, que n’assenyala un treball literari, cosa que s’acorda amb el fet que a la seva làpida s’hi contingui un dístic llatí, possiblement compost per ell mateix. Bonanat Veray apareix com a procurador de canonges de la família Mont-rodon des de 1348, un any abans de la seva ordenació de prevere, i molt especialment fent de procurador general del bisbe Bertran de Mont-rodon (1374-1384), lloc des del qual manejà grans sumes, i fins arribà a concedir préstecs al seu amo. Instituí a l’església parroquial de Celrà el benefici de Santa Maria, que seria dita Santa Maria Antiga quan s’hi instal·là un altar del Roser. Tot i que testà el 1383, després de dotar un benefici a la futura capella dels sants Bartomeu i Nicolau de la seu (D-2, f 77v-82), fent hereus a parts iguals els pobres de l’hospital nou de Girona i l’almoina del Vestuari de la seu, continuà actuant fins al desembre de 1400 (Pergamins de Col·legis, 149). No es documenta la data de la seva mort.