Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Sixt i Bonanat Veray

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2873
CRONOLOGIA
1735
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
242
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb un escut heràldic quadrilong al centre. Escut coronat amb un casc amb plomall. Al voltant de l'escut, seguint el perfil quadrilong del mateix, s'ubiquen lletres en majúscula lapidària. Flanquejant l'escut per la part superior i inferior trobem inscripcions amb informació del difunt.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Sepulcrum Sixti Veray Salranensis originarii, hujus sanctae ecclesiae canonicus, qui septuagenarius 26 octobris 1735 decessit. O quam vera rosae nostrae sunt simbola vitae Sic ego, sic breviter praeteriere rosae. In eodem ossa Bonanati Veray, praefati generis ejusdem sanctae ecclesiae presbiteri de capitulo MCCC saeculo defuncti, reconditae(sic) fuere. DOM. Sepulcre de Sixt Veray, originari de Celrà, canonge d’aquesta santa església, que morí septuagenari el 26 de desembre de 1735. O, com en són de veritables símbols de la nostra vida les roses; com jo, així elles passen depressa. Al mateix sepulcre s’han dipositat els ossos de Benanat Veray, prevere de capítol de la mateixa església, de la referida nissaga, que morí el segle 1300.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong ibèric encartutxat. De..., 2 roses en sautor de...; un cap de..., 3 estrelles de 8 puntes de... Timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins. Al voltant porta el lema: O qvam vera rosae nostrae svnt simbola vitae, sic ego, sic breviter prae teriere rosae.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Vera simbola: l’adjectiu fa referència al cognom Veray, mot provençal que significa justament “persona que diu la veritat”. Sixt Veray, clergue des de 1692, començà posseint un dels beneficis de presentació de la seva família a la seu. Coadjutor de Jaume Burgués el 1697, i propietari el 1704. Tingué la dignitat d’ardiaca d’Empordà el 1712, i devia perdre-la en ocasió de la guerra de Successió. No hem constatat que tingués cap altre càrrec. Morí el 1735. Recentment Pep Vila ha publicat “El dramaturg Sixt Veray, canonge de la catedral de Girona, en el context de la representació de la Passió a Celrà (1703)”, dins AIEG 45 (2004), 733-767, que n’assenyala un treball literari, cosa que s’acorda amb el fet que a la seva làpida s’hi contingui un dístic llatí, possiblement compost per ell mateix. Bonanat Veray apareix com a procurador de canonges de la família Mont-rodon des de 1348, un any abans de la seva ordenació de prevere, i molt especialment fent de procurador general del bisbe Bertran de Mont-rodon (1374-1384), lloc des del qual manejà grans sumes, i fins arribà a concedir préstecs al seu amo. Instituí a l’església parroquial de Celrà el benefici de Santa Maria, que seria dita Santa Maria Antiga quan s’hi instal·là un altar del Roser. Tot i que testà el 1383, després de dotar un benefici a la futura capella dels sants Bartomeu i Nicolau de la seu (D-2, f 77v-82), fent hereus a parts iguals els pobres de l’hospital nou de Girona i l’almoina del Vestuari de la seu, continuà actuant fins al desembre de 1400 (Pergamins de Col·legis, 149). No es documenta la data de la seva mort.