Segons Marquès (2009): És correcte situar a Cadaqués el bressol de la nissaga dels Escofet, però, avençat el segle XVII se’n podien trobar en altres indrets de l’Empordà; en l’estructura eclesiàstica, membres de la família foren monjos benedictins, canonges de Vilabertran, i fins un abat de Sant Feliu de Girona (Joan, 1631-1653). Simó Escofet era clergue de Maçanet de Cabrenys quan, el 1681, el bisbe li conferí la rectoria de Peralada. Del nostre punt de vista pot resultar sorprenent que el 1685 es promocionés a la de Sant Climent Sescebes, però la importància de la rectoria no es mesurava pel nombre d’habitants de la parròquia. Tampoc hi romangué molt temps; el 1688 obtenia un benefici de la catedral i es venia la rectoria per un personat. Degué ser aleshores que obtingué el canonicat; en tot cas, el posseïa el 1692, tot i que no l’exercia, perquè era a Roma, gestionant més beneficis a la dataria. El seu nebot Llorenç Escofet apareix a la documentació el 1699, en ocasió de gestionar el traspàs d’un benefici que l’oncle tenia a Figueres; el 1700, era agraciat amb la coadjutoria que el mateix any, per la mort del seu parent i benefactor es transformà en canongia plena. La disfrutà 20 anys; en morir traspassà un personat a Felip Escofet, clergue de Figueres i professor a la universitat d’Osca; els Escofet eclesiàstics continuaren pesant a la diòcesi.