Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Simó i Llorenç Escofet

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2859
CRONOLOGIA
1722
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
257
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc en baix relleu. Al centre s'identifiquen rastres d'epigrafia.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Inscripció desapareguda
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): És correcte situar a Cadaqués el bressol de la nissaga dels Escofet, però, avençat el segle XVII se’n podien trobar en altres indrets de l’Empordà; en l’estructura eclesiàstica, membres de la família foren monjos benedictins, canonges de Vilabertran, i fins un abat de Sant Feliu de Girona (Joan, 1631-1653). Simó Escofet era clergue de Maçanet de Cabrenys quan, el 1681, el bisbe li conferí la rectoria de Peralada. Del nostre punt de vista pot resultar sorprenent que el 1685 es promocionés a la de Sant Climent Sescebes, però la importància de la rectoria no es mesurava pel nombre d’habitants de la parròquia. Tampoc hi romangué molt temps; el 1688 obtenia un benefici de la catedral i es venia la rectoria per un personat. Degué ser aleshores que obtingué el canonicat; en tot cas, el posseïa el 1692, tot i que no l’exercia, perquè era a Roma, gestionant més beneficis a la dataria. El seu nebot Llorenç Escofet apareix a la documentació el 1699, en ocasió de gestionar el traspàs d’un benefici que l’oncle tenia a Figueres; el 1700, era agraciat amb la coadjutoria que el mateix any, per la mort del seu parent i benefactor es transformà en canongia plena. La disfrutà 20 anys; en morir traspassà un personat a Felip Escofet, clergue de Figueres i professor a la universitat d’Osca; els Escofet eclesiàstics continuaren pesant a la diòcesi.