Segons Marquès (2009): La diòcesi de Santander havia estat erigida el 1755; Pérez fou, doncs, un dels seus primers vicaris generals. Si coneguéssim quants anys passà després a Burgos, ens seria possible de determinar quan havien començat els 16 d’activitat a Santander. Abans havia estat breument fiscal a Plasencia, però la làpida no hi fa referència. A Burgos fou la mà dreta d’un arquebisbe ancià, José Javier Rodríguez de Arellano (1764-1791), i, després de la mort d’aquest, i d’haver-lo elegit el capítol per governar la vacant, el rei li conferí la dignitat de degà. La làpida és ditiràmbica, en referir la visita pastoral. En menys d’un any el prelat no podia visitar 365 parròquies. Succeí que començà la visita cap a allò que avui se’n diu el Ripollès (Camprodon, Molló, etc.). Trobà les esglésies cremades pels francesos durant la guerra gran. Considerà que no era missió seva prendre nota dels perjudicis soferts per les entitats d’església, i que no tenia mitjans per remeiar-les, i se’n tornà a Girona. Passats uns mesos emprengué una nova visita, ara cap a la part de la diòcesi menys afectada per la guerra: la Marina, avui Maresme. Va recorre d’Arenys fins a Tordera, on el sobtà la malaltia que se l’enduria en pocs dies. Les discòrdies que apaivagà no les hem pogut precisar, amb la informació al nostre abast.
