Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Santiago Pérez de Arenillas

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2934
CRONOLOGIA
1797
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc en baix relleu. A la part superior hi ha un escut heràldic encartutxat amb llambrequins i està coronat amb un capel de bisbe. Sota l'escut trobem una inscripció en majúscula lapidària amb informació de la vida del difunt.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
H. S. E. ill.mus D. D. Jacobus Pérez de Arenillas ex tractu Campensi dioeceseos Palentinae, olim in ecclesia fani S. Andreae canonicus poenitentiarius perque annos XVI vicarius generalis, quod ipsum munus in ecclesia Burgensi simul et doctoralem canonicatum et postea decanatus dignitatem obtinuit. Factus inde Gerundae episcopus minus anni spatio multis intra et extra ecclesiam dissidiis pacifice compositis, semel et iterum perlustrata dioecesi in secunda eius lustratione praeclari admodum pontificatus nobis spem auferens specimen relinquens obiit XVI cal. Novembris MDCCXCVII. Ací és enterrat el senyor don Santiago Pérez de Arenillas, de Tierra de Campos, diòcesi de Palencia, que fou canonge penitencier a l’església de Santander, i durant 16 anys, vicari general, càrrec que tingué igualment a la seu de Burgos junt amb la canongia doctoral, i posteriorment, la dignitat de degà. Nomenat des d’allí bisbe de Girona, en menys d’un any apaivagà pacíficament moltes dissensions dintre i fora de la catedral, i havent visitat la diòcesi dues vegades, durant la segona morí el dia 17 d’octubre de 1797, llevant-nos l’esperança d’un pontificat molt distingit i deixant-nos el seu exemple.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut encartutxat. De..., un arbre sinistrat terrassat de..., dextrat d’un bou de...i d’una estrella de 8 puntes de...Timbrat d’una estrella de 8 puntes de..., d’una mitra a destra d’un bàcul en barra a sinistra i d’un capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
4
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): La diòcesi de Santander havia estat erigida el 1755; Pérez fou, doncs, un dels seus primers vicaris generals. Si coneguéssim quants anys passà després a Burgos, ens seria possible de determinar quan havien començat els 16 d’activitat a Santander. Abans havia estat breument fiscal a Plasencia, però la làpida no hi fa referència. A Burgos fou la mà dreta d’un arquebisbe ancià, José Javier Rodríguez de Arellano (1764-1791), i, després de la mort d’aquest, i d’haver-lo elegit el capítol per governar la vacant, el rei li conferí la dignitat de degà. La làpida és ditiràmbica, en referir la visita pastoral. En menys d’un any el prelat no podia visitar 365 parròquies. Succeí que començà la visita cap a allò que avui se’n diu el Ripollès (Camprodon, Molló, etc.). Trobà les esglésies cremades pels francesos durant la guerra gran. Considerà que no era missió seva prendre nota dels perjudicis soferts per les entitats d’església, i que no tenia mitjans per remeiar-les, i se’n tornà a Girona. Passats uns mesos emprengué una nova visita, ara cap a la part de la diòcesi menys afectada per la guerra: la Marina, avui Maresme. Va recorre d’Arenys fins a Tordera, on el sobtà la malaltia que se l’enduria en pocs dies. Les discòrdies que apaivagà no les hem pogut precisar, amb la informació al nostre abast.