Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Ramon d’Albussà

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2652
CRONOLOGIA
1276
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sarcòfag medieval amb inscripcions tant en la part frontal del sepulcre com a la tapa del mateix. S'aprecien quatre escuts heràldics flanquejant l'epigrafia, dos a cada banda.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Anno milleno bis centeno septuageno Sexto septembris decimo iunctoque kalendis Raimundus Dalbussano, resoluto corpore vano Transiit ad Christum qui mundum respuit istum Moribus et vita prefulgens archilevita Iste sacerdotem statuit pro se dare dotem In luce sue mortis duplatur portio cunctis. L’any mil dos-cents setanta-sis, arribat el 23 d’agost, Ramon d’Albussà, que havia menyspreat aquest món, ensopit el dèbil cos, passà al Crist. Ardiaca eminent per vida i costums, determinà dotar un prevere (que pregués) a favor seu; el dia de la seva mort es duplica la porció canònica a tothom
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Dins d’un cercle lobulat. Escut triangular curvilini. Losanjat d’or i d’atzur.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
3
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Presenta pèrdua total de la policromia i algunes pèrdues perimetrals.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): En el resoluto corpore vano hi ha una citació implícita d’Ovidi (Metamorfosis, VII) i una antítesi amb el corpore sano tòpic. Fou canonge de la seu des de 1223, ardiaca d’Empordà des de 1228, i ardiaca de Besalú des de 1257. Segons Pontich “fou sepultat en la galilea, núm. 242, y té aniversari que es en la sèrie núm. 10”. Ramon d’Albuciano dota un benefici a invocació de Sant Andreu a la seu, 1268 (D-1, f 25v-27v). Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque.