Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Rafael Escura

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2809
CRONOLOGIA
1638
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb traces d'inscripcions en majúscula lapidària a la part superior, la qual està desgastada. A la part baixa hi ha relleus vegetals flanquejant un escut quadrilong francès, sobre seu hi trobem un casc burgonet, a la part superior del qual surten tres plomes.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
H(ic iacet Raphael Scu)ra, STD. (huius) ecclesie cano(nicus). Sepultus fuit (die 3 no)vembris 1638, etatis sue 37. Acó jau Rafael Scura, doctor en sagrada teologia, canonge d’aquesta església. Fou enterrat el dia 3 de novembre de 1638, a l’edat de 37 anys.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès amb el cap biconcabat. Partit: 1r de..., un eclipsi de lluna de... en pal; 2n de..., 3 roses de... en pal. Timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins. (52) De l’eclipsi de lluna se n’ha fet arma parlant o jeroglífic del llinatge Escura, és a dir, obscur o fosc.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Rafael Escura, fill del metge gironí Llàtzer Escura, més d’una vegada jurat de la ciutat, i que tenia oratori privat a casa seva, al carrer de la Força, hauria nascut el 1602. Essent clergue, viatjà a Roma, on degué obtenir el doctorat en teologia; hi romangué, essent clergue, almenys des de 1622 a 1628. Rebé el presbiterat el 1630. Se’l documenta com a canonge el 1636. Morí, però, molt jove. Sufragà el retaule i la reixa de la capella on reposa.