Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Pere Perramon

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2852
CRONOLOGIA
1712
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
252
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb un escut heràldic ovalat a la part inferior, envoltat de llambrequins i coronat per un casc amb plomall. A la part superior s'identifiquen lletres en majúscula lapidària amb informació sobre el difunt. Làpida limitada per un marc en baix relleu.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Sub hoc lapideo sarcophago requiescit corpus illustris domini Petri Perramon, canonici huius almae sedis, ab oppido Ventilionis oriun di, qui diem clausit extremum die 15 januarii 1712. DOM. Sota aquest sepulcre de pedra reposa el cos de l’il·lustre senyor Pere Perramon, canonge d’aquesta insigne seu, oriund del poble de Venta lló, que morí el 16 de gener de 1712
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut ovalat. De gules, una terrassa amb 4 arbres de sinople sostenint una torre d’or somada d’un ca d’argent amb un món d’atzur cintrat d’or eixint-li un braç armat d’argent empunyant una alabarda d’or sobremuntada d’una estrella de 8 puntes d’argent acompanyat de 4 coloms blancs, 2 a destra i 2 a sinistra. Timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Era simple clergue de Ventalló el 1696. Coadjutor de la canongia dita stator del bisbe, el 1697, i titular de la mateixa el 1700, aquest mateix any esdevingué tutor dels fills de Miquel Perramon i Pasqual.