Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Pere de Castellnou

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2653
CRONOLOGIA
1279
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sarcòfag medieval amb epigrafia a la part frontal del mateix. S'aprecia un escut heràldic a la part dreta.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Anno milleno bis centum septuageno Octo jungendis martii denoque kalendis Migravit P. de Castroque novo set in ede Vivit sanctorum fuerit cum sect(at)or eorum Hanc sedem castris dotavit qui stat in astris Are divinum cultum statuens sibi binum. L’any mil dos-cents setanta-vuit, afegint-hi el deu de les calendes de març (20 de febrer de 1279) se n’anà Pere de Castellnou, però viu a la mansió nova dels sants, dels quals havia estat imitador. Dotà aquesta seu amb castells el que ara és als estels, havent instituït per a sí un doble culte de l’altar.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Dins d’un cercle lobulat. De gules, un castell d’argent tancat d’atzur.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Transcriví el text Pontich, Repertori, III, 189. Ed. Viage Literario XIII, 185, qui diu treure-la d’una còpia. Pere de Castellnou, canonge de Girona des d’abans de 1239, fou elegir bisbe pel capítol el 1254. Celebrà diversos sínodes diocesans i amplià la senyoria de la mitra; vegeu un resum de la seva biografia a DHEC I, 479. Els castells objecte d’al·lusions a la làpida són els de Rupià i Fonolleres (RC, doc. 17), de la Pera, ja enrunat (RC, doc. 16) i de Vila-romà (RC, doc. 13). El “doble culte de l’altar” vagament referit al text són dos beneficiats de l’altar de Santa Magdalena, que el bisbe dotà en testament amb béns adquirits a la Pera, Rupià i Serinyà (RC, doc. 29).