Segons Marquès (2009): Transcriví el text Pontich, Repertori, III, 189. Ed. Viage Literario XIII, 185, qui diu treure-la d’una còpia. Pere de Castellnou, canonge de Girona des d’abans de 1239, fou elegir bisbe pel capítol el 1254. Celebrà diversos sínodes diocesans i amplià la senyoria de la mitra; vegeu un resum de la seva biografia a DHEC I, 479. Els castells objecte d’al·lusions a la làpida són els de Rupià i Fonolleres (RC, doc. 17), de la Pera, ja enrunat (RC, doc. 16) i de Vila-romà (RC, doc. 13). El “doble culte de l’altar” vagament referit al text són dos beneficiats de l’altar de Santa Magdalena, que el bisbe dotà en testament amb béns adquirits a la Pera, Rupià i Serinyà (RC, doc. 29).