Segons Marquès (2009): Narcís Lloret, clergue des de 1711, després de gaudir de diversos beneficis de la seva pàtria de Calonge, esdevingué canonge de Vilabertran el 1728. Obtingué de Roma per a aquella col·legiata relíquies dels sants màrtirs Urbà i Grata el 1733. Consta com a canonge de la seu el 1742. El seu germà Marian, clergue des de 1729, tingué el càrrec de claver de Sant Feliu de Girona el 1742, però se n’ocupà poc temps; era canonge de la seu el 1745, on romangué fins a la seva mort, el 1779; havia fundat un benefici a Calonge que perdurava encara el 1923.
