Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Montserrat i Jaume Picó

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2838
CRONOLOGIA
1694
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
230
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb inscripció en majúscula lapidària. Presenta cert desgast i un clot a la part central.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Sub hoc lapide (...) Monserrati Picó, huius ecclesiae beneficiati (...) iur., qui dum viveret (...) diebus dominicis (...) aliam (...) qui obiit die 13 ianuarii 1663 post annos VII (...) Etiam hic iacet (...Jacobus Picó...) anti quior huius (...) nepos, qui obiit die 25 decembris 1694. No traduïm aquesta làpida, que presenta moltes llacunes de lectura i ha estat reconstruïda, pel que fa a dates, amb documents.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Montserrat Picó, probablement originari de Sant Gregori, era beneficiat de la catedral ja el 1607. Ordenat prevere el 1611, canvià diverses vegades de benefici. “Fou soterrat en la sua propia sepultura”, diu el llibre d’òbits de la seu. Havia testat el 20 de setembre de 1659 (Definicions 1664, f 51v). El nebot, Jaume Picó, clergue de Sant Gregori des de 1646, començà a tenir un benefici a la catedral el 1655, per renúncia de l’oncle Montserrat. Fou administrador del seminari de Sobreportes almenys entre 1667 i 1694. La làpida li assenyala la condició d’“antiquior”, que bé podia haver aconseguit entre els beneficiats després d’ésser-ho durant 40 anys. Fou enterrat, diu el llibre d’òbits, “en lo sementiri de la seu, baix la llosa en que estava enterrat. Monserrat Picó son oncle”. Féu testament el 20 de setembre de 1694 (Definicions 1694-98, f 44) i llegà una conspícua quantitat al seminari.