Segons Marquès (2009): Montserrat Picó, probablement originari de Sant Gregori, era beneficiat de la catedral ja el 1607. Ordenat prevere el 1611, canvià diverses vegades de benefici. “Fou soterrat en la sua propia sepultura”, diu el llibre d’òbits de la seu. Havia testat el 20 de setembre de 1659 (Definicions 1664, f 51v). El nebot, Jaume Picó, clergue de Sant Gregori des de 1646, començà a tenir un benefici a la catedral el 1655, per renúncia de l’oncle Montserrat. Fou administrador del seminari de Sobreportes almenys entre 1667 i 1694. La làpida li assenyala la condició d’“antiquior”, que bé podia haver aconseguit entre els beneficiats després d’ésser-ho durant 40 anys. Fou enterrat, diu el
llibre d’òbits, “en lo sementiri de la seu, baix la llosa en que estava enterrat. Monserrat Picó son oncle”. Féu testament el 20 de setembre de 1694
(Definicions 1694-98, f 44) i llegà una conspícua quantitat al seminari.