Eccuius cineres tegam viator, ne me quaeso roga refer ta mentis / Et sum consilii referta magni, et diae pieta tis usque et usque / Monserratus Guillo domo Volpe llach, Bisuld(un)i archidiaconus domusque / Huius canonicus iacere caepit, in nostris tenebris Gerundae ocellus / XVIII decembris anni CIDD CXVII. (A)c sit terra levis sepulto abique (sic)
No em preguntis, caminant, si et plau, de qui cobreixo les cendres, plena com estic del tot de gran prudència i de divina pietat. Montserrat Gui lló, natural de Vulpellac, ardiaca de Besalú i canonge d’aquesta casa; començà a jaure a les nostres tenebres, havent mort a Girona, el 18 de desembre de 1617. Sigui lleugera la terra a l’enterrat i a tu .