Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Monsterrat Guilló

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2795
CRONOLOGIA
1617
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
331
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
A la part superior hi ha l'escut heràldic de la difunta, un escut quadrilong francès encartutxat amb dues figures animals dempeus a dins. Sota l'escut hi ha una inscripció en majúscula lapidària.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Eccuius cineres tegam viator, ne me quaeso roga refer ta mentis / Et sum consilii referta magni, et diae pieta tis usque et usque / Monserratus Guillo domo Volpe llach, Bisuld(un)i archidiaconus domusque / Huius canonicus iacere caepit, in nostris tenebris Gerundae ocellus / XVIII decembris anni CIDD CXVII. (A)c sit terra levis sepulto abique (sic) No em preguntis, caminant, si et plau, de qui cobreixo les cendres, plena com estic del tot de gran prudència i de divina pietat. Montserrat Gui lló, natural de Vulpellac, ardiaca de Besalú i canonge d’aquesta casa; començà a jaure a les nostres tenebres, havent mort a Girona, el 18 de desembre de 1617. Sigui lleugera la terra a l’enterrat i a tu .
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. Partit: 1r de..., una guineu rampant contornada de...; 2n de..., un lleó de…
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Montserrat Guilló, canonge stator de l’ardiaca de la Selva per permuta des de 1583, comissari de la Inquisició, vicari general nomenat pel vicari capitular el 1598, fou vicari general del bisbe Arévalo de Zuazo de 1603 a la seva mort. Havia obtingut l’ardiaconat de Besalú el 1607 o abans. Assessor del bisbe per als afers del Seminari, cedí a aquesta institució (ubicada aleshores a casa Pastors) un solar de la seva casa, situada a la plaça de la Catedral. L’epitafi te qualitats literàries i tanmateix, segurament cal substituir l’”abique” final per un més correcte “tibique”.