Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Miquel Pontich

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2841
CRONOLOGIA
1699
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb inscripcions en la part superior. A la part inferior hi ha l'escut heràldic del difunt bisbe, un escut quadrilong francès. El marc està decorat amb motius vegetals en baix relleu.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Prorsus omni laude dignus frater Michael Pontich pauperum pater, benignus, ardens zelo iacet hic. Sedis huius almae praesul virtutem demonstravita domo Gallis sua exul annos quatuor pauit. Dilectum sibi commissum tot gregem manu et ore ardue tractans remissum debilem sed amore. Quem religio minorum praesidem iam fecera ad exemplar doctorum Bula mundo dederat. Absque scalis, magnae portae, plures sunt memoriae quae fletum movent in morte, praeces atque gloriae. Annos terdecim pastoris iam fere compleverat cum finem tanti laboris pax Dei decreverat, die 26 ianuarii 1699. DOM. Jau ací fra Miquel Pontich, digne absolutament de tota lloança, pare dels pobres, benigne, de zel ardent. Demostrà la seva virtut com a prelat d’aquesta insigne seu i passà qua tre anys exiliat de la seva casa pels francesos. Tractà el gran ramat, humiliat i dèbil que tenia confiat, amb l’escrit i amb la veu, amb ardor, però amb amor. Aquell que l’orde dels Menors ja havia elegit per prelat, a semblança dels doctors el donà Bula al món. Sense les escales i la gran porta, hi ha altres moltes seves memòries que desvetllen en la seva mort el plor, l’oració i el record. Ja havia complert gairebé tretze anys de pasturatge, quan la pau de Déu ordenà el final de tanta feina el dia 26 de gener 1699.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. Quarterat: 1r i 4t de gules, un isard al natural (marró) sostingut sobre una terrassa de sinople i sobremuntat de 3 estrelles de 8 puntes d’or; 2n i 3r d’atzur, un pont d’argent movent dels flancs; un escussó al cap, d’argent, un braç vestit de sable amb l’estigma de gules a la mà ixent de la punta del flanc destre i un braç nu creuat en sautor amb l’estigma de gules, amb una creu llatina entremig dels dos braços i un escussó a la punta, d’argent, 5 gotes de sang de gules. Timbrat d’un capel de sinople.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Transcriví el text Pontich, Repertori, III, 194v. Ed. Villanueva, Viage Literario XIV, 114. Joan BUSQUETS, La Catalunya del barroc, I, 567-568, conté una biografia del bisbe Pontich que no dispensa, en casos com el nostre, de veure España Sagrada XIV, 181-189, més detallada pel que fa a la carrera de Pontich com a religiós. Miquel Pontich, nascut a Bulaternera (Rosselló) el 1632, professà a l’orde fran ciscà a Girona i rebé el presbiterat el 1654. Fou professor de filosofia i teolo gia als convents de Vic, Girona, Tarrago na i Barcelona. Elegit provincial de Cata lunya en el capítol de 1684, quan ja era qualificador de la Inquisició, el marquès de Leganés el proposà per a l’episcopat de Girona el 1685; fou consagrat a Arenys de Mar el 1686. La seva principal obra fou l’escala major de la catedral, a la que destinà els estalvis que la seva condició de religiós li permetia de fer.