Sepulcre amb un gran quadre epigràfic al centre dins el qual hi ha un escut heràldic amb casc i llambrequins. Sobre l'escut hi trobem lletres en majúscula lapidària i a sota seu, pedra llisa. La part superior dreta presenta una clivella.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. H..c sub( l)apide Michael Mascaro Vilobinen., sacrae theolo giae doctor, decanatus sedis Gerundae (dignitate) decoratus. Obiit die
20 octobris 1702.
DOM. Ací (...) del discret Miquel Mascaró, de Vilobí, doctor en sagrada teología, distingit amb la dignitat de degà de la seu de Girona; morí el dia
20 d’octubre de 1702.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. De..., un palau de...Timbrat d’un casc amb i llambrequins.
Autoria
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
Seguiment
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
Estat actual
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
Referències
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Miquel Mascaró, clergue de Vilobí el 1660, aconseguí la sagristia de la Cellera el 1666 i la rectoria de Sant Cebrià de Vallalta el 1674, que permutà amb Jeroni Areny, prevere d’Urgell obtentor d’una canongia de la seu, el 1677. Fou coadjutor de Francesc Alrà, canonge igualment de Vilobí. Després de tenir la cabiscolia mitjana, passà per concessió papal al deganat del capítol el 1692.