Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Miquel Feixas

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2924
CRONOLOGIA
1791
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
236
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc a baix relleu, presenta una inscripció en majúscula lapidària que ocupa tota la superfície.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Sub hoc lapide jacet Michael Fexas (...) Sancto Stephano a Basso oriundus, presbiter huius ecclesiae beneficiatus, qui istam aerumna(rum plen)amque laboribus (...)is attritam vitam morte aequissimo animo commutavit XI februarii anno MCXCI. A(nima) e(ius) i(n) p(ace) r(equiescat). DOM. Sota aquesta llosa jau Miquel Fexas (...) natural de Sant Esteve de Bas, prevere beneficiat d’aquesta església, que permutà aquesta vida, trista i plena de treballs per la mort amb gran serenitat el dia 11 de febrer de 1791. Reposi en pau la seva ànima.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
1
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Presenta grans pèrdues en el perímetre de la superfície, hi ha parts erosionades i una gran part de l'epigrafia està esborrada.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Miquel Feixas, fill de Roderic i Coloma, fou tonsurat el 1757. El fet de no haver rebut a Girona altres ordes fora del diaconat, el mateix any, pot deure’s a pressa per arribar el sacerdoci i ocupar el benefici de Sant Sebastià de la seu, que adquirí per 605 lliures. Passà al quart de Sant Andreu el 1790, i no arribà a gaudir-lo un any sencer.